Bocates de paleta i rates com gats

Recordo perfectament la primera setmana de treball en els nous estudis de Betevé, al 22@ al Poblenou. Era l’any 2005 i la televisió pública de Barcelona s’acabava de mudar. Deixàvem Via Laietana, en ple centre de la ciutat, on les manifestacions ens passaven per davant, podíem anar a peu a l’Ajuntament i a la Generalitat i teníem tres línies de metro a menys de cinc minuts per desplaçar-nos. I de sobte ens portaven, perquè aquesta era la sensació, a un lloc inhòspit, ple d’obres, naus abandonades i carrers buits.

Recordo que en aquell moment hi havia dos bars, en un els vasos bruts flotaven a l’aigua tèrbola de l’aigüera, en el que teòricament era millor, hi havia la llegenda que els escarbats es passejaven tranquil·lament per la barra. Als bars es feia el silenci quan entràvem, les de Betevé érem les úniques noies que hi anàvem, els bocates que demanàvem per esmorzar els podíem compartir entre quatre, eren els que necessitaven la gent que estava treballant a les obres i les fàbriques. Estàvem com un pop en un garatge, no passaven taxis, era habitual veure rates de la mida de gats –tot i que això no ha variat gaire–, i els caps de setmana es feien unes ‘raves’ raríssimes que duraven tot el dia. No ens agradava gens ser allà, per molt que els estudis doblessin l’espai dels de Via Laietana. Es parlava d’un districte tecnològic i costava visualitzar què volia dir allò, la tecnologia més capdavantera era la de la màquina escurabutxaques del bar.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

El projecte el liderava el llavors alcalde Joan Clos, i a part dels més posats en el tema, ningú s’acabava de creure que allà arribarien empreses internacionals importants. ¿Qui voldria un lloc com aquest? A Betevé vam ser dels primers, vam ser els conillets d’índies d’una zona que ara és irrecognoscible. En això, el temps ha donat la raó a Clos. Algun dia s’haurà de fer justícia amb alguns dels projectes d’un alcalde a qui no es va prendre mai del tot seriosament, però que va planificar i va pensar més enllà del moment, tot i que l’èxit, com ha passat en aquest cas i com passa amb molts projectes municipals, se l’emportin els qui venen després.

Els veïns tecnològics de Betevé van acabar arribant, empreses potents on es treballa, el 22@ és dels pocs llocs on al migdia veus molta gent de procedències diferents, la majoria joves, amb les acreditacions penjades al coll menjant al sol, l’idioma oficial és massivament l’anglès, els bocates de paleta s’han convertit en menjar ‘healthy’, els carrers són una bullícia en horari d’oficina, la zona també s’ha convertit en un banc de proves de la mobilitat del futur amb la primera ‘superilla’, la del Poblenou. Aquí és dels pocs llocs de Barcelona on es fa negoci sense vendre ‘souvenirs’. Es va planificar i allò ha donat resultats, les oficines són un èxit, treballar a 15 minuts caminant de la platja no és poca cosa. Tant de bo algú hagués planificat tan bé i amb la mateixa intensitat i interès un barri així, però de vivenda pública, potser ara no estaríem com estem.