28 maig 2020

Anar al contingut

Dues mirades

Les aigües de Torra

Les aigües de Torra

Emma Riverola

Veient l'emoció de Quim Torra en la hipèrbole nacionalista del concert de Sant Esteve de l'Orfeó Català és fàcil comprendre que se sentia com un peix a l'aigua

El concert de Sant Esteve de l’Orfeó Català ha vestit de nou el Palau de la Música d’una hipèrbole nacionalista: ‘estelades’ a granel i crits a favor de la independència. Poca cosa a dir. L’Orfeó és una entitat privada i els seus acòlits decideixen com es presenten en societat. Veient l’emoció de Quim Torra és fàcil comprendre que se sentia com un peix a l’aigua. I potser aquest és el problema.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

A Jordi Pujol hi ha molt per retreure-li, però és innegable la seva capacitat per recórrer Catalunya pam a pam durant la seva presidència. Aquí una carícia a un nen, allà un discurs i més allà una esbroncadeta. Pujol tenia mesurat el territori i també les múltiples volences dels seus habitants. Per això, va dedicar els seus esforços a l’adoctrinament nacionalista i va reservar l’aventurisme a qüestions personals. Són molts els que han crescut sentint que Espanya és un accident i la independència de Catalunya, una realitat emocional. Si l’escenari es contempla de ratafia en ratafia, és fàcil confondre la part pel tot. Però hi ha més aigües a Catalunya. El discurs de Torra –i el de tants– no resistiria capbussar-s’hi.