El Port Vell mira al futur

Fa 30 anys, Barcelona es va obrir al mar. La designació olímpica va suposar una gran transformació urbanística. Es van enderrocar fàbriques, es va soterrar el ferrocarril de la costa, es van regenerar les platges i es va construir un nou port i un flamant barri. Aquella mutació colossal va canviar la manera de relacionar-se dels barcelonins amb el Mediterrani. Ara, la zona portuària es prepara per a una altra ambiciosa transformació que apunta a la integració de la costa i la ciutat.

Les xifres del Port Vell ajuden a calibrar la rellevància del territori. Es tracta de 700.000 metres quadrats de superfície que, a més d’espais verds i de lleure, aglutina més de 320 empreses, una facturació d’almenys 1.811 milions d’euros a l’any i més de 12.600 llocs de treball. Un univers portuari enganxat a una ciutat que ara té la voluntat de fondre’s encara més estretament amb el districte veí de Ciutat Vella, fer-ne l’ús més funcional, impulsar-ne el creixement i diversificar-ne l’oferta.

Els projectes són molts i variats, i s’estenen per una cornisa marítima que s’inicia al Moll de Espanya, passa pel Moll de la Fusta, la llotja de pescadors, l’Aquàrium i el Maremàgnum. La previsió anuncia que les obres començaran el 2020 i s’aniran encadenant fins a culminar en un termini de tres anys. Moltes d’aquestes són tasques pendents que han anat sumant retards i que ara es desenvoluparan amb visió de conjunt. L’aposta per continuar impulsant la diversitat és, sens dubte, un dels grans encerts de la proposta. Es continua optant per un model que va rescatar la costa de l’ús exclusiu de la indústria i el va integrar a la ciutat sense convertir-lo en un Miami mediterrani.

Lleure, formació, cultura, teixit empresarial i ús portuari són els eixos principals que vertebren les noves actuacions. Des d’obres menors, com la senyalització per a vehicles i vianants, a altres més importants. Entre aquestes, es pot assenyalar una nova llotja de peix que permetrà l’accés als barcelonins, una nova estació marítima per al ‘vaporetto’ o bus nàutic que millori les connexions de la ciutat, un mirador al final de la Rambla Nova, on hi havia el Trencaones, i espais per a l’esport i altres usos ciutadans. Les intervencions passen per construir nous edificis, per renovar o donar nous usos a altres que hagin quedat obsolets o per fer caure els irrecuperables, guanyant espais per ser disfrutats. La nàutica professional també es veurà àmpliament beneficiada, amb un bon nombre de mesures que reforcen Barcelona al mapa internacional.

Barcelona s’enfronta, doncs, a un nou repte transformador que, invariablement, ha d’estrènyer els llaços entre la ciutadania i la seva costa, encara amb moltes zones desconegudes o d’accés difícil. L’èxit no només recaurà en l’excel·lència arquitectònica, sinó en la mesura que la zona ofereixi facilitats de mobilitat, seguretat reforçada i una oferta de lleure i cultura prou variada perquè sigui assequible i satisfactòria per a tota la ciutadania.