De terrorisme, el just

Mentre Espanya manté el nivell 4 d’alerta terrorista (d’un màxim de 5), Bèlgica ja va decidir el gener de 2018 reduir-lo al nivell 2 (de 4) i el mateix acaben de fer el Regne Unit (passant el novembre passat al 3 de 5) i els Països Baixos (fa tot just una setmana, rebaixant-lo al 3 de 5).Són sempre decisionsmolt delicadesperquè, com que l’amenaça persisteix, poden tornar en contra del governant que les ha pres si, per desgràcia, es produeix un nouatemptat.Però suposen també gestos derealisme polític, recolzats en dades com els que des de fa ja set anys presenta l’Institut de Pau i Economia en el seu Índex Global de Terrorisme. Amb les dades disponibles del 2018 sobre un total de 163 països (que suposen el 99,7% de la població mundial) podem perfilar molt millor la seva veritabledimensió.Així, es pot entendre que:

Per quart any consecutiudisminueixel nombre de persones mortes en atemptats terroristes. Les 15.952 morts registrades suposen un 15,2% menys de les comptabilitzades un any abans i un 52% menys de les que es van produir el2014, any en què es va assolir el del que portem de segle. Perd força, en conseqüència, l’obsessiu sobredimensionament de l’amenaça que solen practicar molts governs.

Un total de 98 països van millorar la seva situació respecte a l’any anterior, ambl’Iraq, Síria i Nigèriacom els més destacats si es prenen com a referència les xifres del 2014. En contrapartida, hi ha 40 països en què la situació ha empitjorat, amb l’Afganistan al capdavant. Almenys 71 països van rebre un atemptat mortal (davant els 67 del 2017), en tant que en 19 es van produir més d’un centenar devíctimes mortals.

ELS 10 PAÏSOS en els quals hi ha hagut més morts –l’Afganistan (46% del total), Nigèria, l’Iraq, Síria, Somàlia, el Pakistan, Mali, RDC, l’Índia i el Iemen– acumulen el 87% del total mundial. Es tracta de països (cap d’occidental) que pateixen, en diferent nivell,almenys un conflicte violentconflicte violent.

Si als anteriors s’afegeixen els països que han rebut almenys un atemptat i en els quals es produeixen regularmentexecucionsextrajudicials,torturesi empresonaments sense judici, el percentatge resultant arriba al 99%. Des de la perspectiva de lalluita contra el terrorisme, aquesta dada resulta clau per entendre que l’èmfasi principal per reduir, i idealment eliminar, aquesta amenaça passa per augmentar els esforços enconstrucció de paui prevenció de conflictes, així com a potenciar l’imperi de lalleii l’Estat de dreten totes les seves dimensions. En altres paraules, les estratègies de seguretat imilitaristesque des de fa anys es venen aplicant mai seran suficients per resoldre el problema si no van acompanyades de sostinguts esforçossocials, polítics i econòmicsque atenguin a les causes estructurals que serveixen de caldo de cultiu a l’extremisme violent.

Vist des d’Europa, el panorama resultant mostra que va ser la regió del planeta amb unamilloramés destacada, com es dedueix del fet que el nombre de víctimes mortals es reduís un 70% (des de les 204 el 2017 a 62 el 2018, de les quals 40 es van registrar a Turquia). Més en concret, aEuropa Occidentalnomés cinc països van registrar atemptats amb almenys una mort, amb un total de 183 incidents.

Entre els grups terroristes més letals,Daeshha deixat d’ocupar laprimera posicióa la qual va arribar el 2014, superat pelstalibans afganesosi seguit ara pel Grup Khorasan i l’antic Boko Haram; mentre que ni Al-Qaida ni Al Shabaab figuren ja en posicions capdavanteres. Aquests quatre grups són responsables del 57,8% de totes les víctimes mortals (el 2012 no arribaven ni al 29%).

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Mentrestant, el terrorisme d’ultradretava cobrant pes als països occidentals (amb els EUA en posició destacada), amb un augment del 320% en els últims cinc anys. En el període gener-setembre d’aquest any es comptabilitzen ja77 morts, quan en tot el 2017 tan sols se’n van registrar 11.

I així, mentre continuem sense comptar amb una definició consensuada internacionalment de terrorisme (cosa que permet, per exemple, a dictadors com Al Sisi jugar al seu aire amb el concepte), hem d’assumir que el problema no desapareixerà a curt termini, però també entendre que no és avui, almenys des d’una perspectiva occidental, la nostra amenaça principal.N’hi ha prou de recordar que, des del 2002, el 93% de totes les morts registrades per terrorisme es localitzen a l’Orient Mitjà, a l’Àfrica subsahariana i al sud-est asiàtic.