17 febr 2020

Anar al contingut

Tradicions imposades

Un Nadal paradoxal

Un Nadal paradoxal

Núria Iceta

Rondinem per haver de dinar amb la família quan hi ha gent que no somia cap altra cosa. El món està mal repartit i el Nadal no és una excepció

Els llibreters de Laie han tingut l’encert de felicitar-nos el Nadal recordant-nos aquesta cita de Chesterton: «El Nadal s'ha construït sobre una bonica i deliberada paradoxa: cal celebrar el naixement d'un sense sostre a totes les llars».

Aquesta enorme paradoxa s’ha perpetuat al llarg dels segles amb una fidelitat encomiable amb gent sense sostre, desnonaments, pisos buits i un desigual repartiment dels fruits de la terra i el treball dels homes. Al bé comú li ha passat una mica com al sentit comú, que és molt menys comú del que caldria.

La nostra societat de consum tritura voraçment el calendari i crea dependències inútils amb eficàcia. Atrevim-nos a portar-li la contrària en alguna cosa! Atrevim-nos a pensar! Som capaços de tenir arbres de Nadal de plàstic, reis Baltasar embetumats i exhibir pessebres de plata a l’aparador d’una joieria. Remuguem d'haver de dinar amb la família quan hi ha gent que no somia en una altra cosa. El món està mal repartit i el Nadal no n'és una excepció. Triem al menys alguna cosa per fer fora del guió i defensem-la, que sigui el naixement d’alguna cosa. Agafem aire perquè el Nadal no culmina res, però hauria de ser el punt de partida de molt. Fem que canviï alguna cosa al nostre voltant abans d’aquella nit màgica del 5 de gener en què en cinc minuts els aparadors canvien de l’opulència a les rebaixes.

El pitjor Mr. Scrooge de tota la història som nosaltres mateixos. Cridem per no sentir, comprem més que donem, encenem llums per enlluernar i no per enfocar allà on toca. I malgrat tot, l’última paradoxa del Nadal és que per molt que en remuguem tots en algun moment o altre, ens acaba vencent. A mi em passa cada any... just quan la falsedat dels excessos em supera i em queixo de tradicions imposades i pervertides arriba el dia d’una trobada inesperada, d’un missatge esperat, un somriure creuat, una iniciativa solidària, un poema com una sageta i caic rendida als bons desitjos d’un advent de felicitat.