Publicitat infantil sexista

No m'agraden les princeses

Gran part dels anuncis de joguines, en plena època del #MeToo, continuen transmetent els estereotips de gènere de sempre

3
Es llegeix en minuts
titos

titos

Mai m’han agradat els contes de princeses, ni les disfresses ni les joguines d’aquest tipus. No m’agradaven de petita, i encara m’agraden menys ara de gran. I no perquè sigui antimonàrquica, que també, sinó pels missatges que transmeten: que siles nenes han de ser dolces, delicades, que hand’esperar el seu príncep blau, que són febles, que necessiten ajuda. Tot això contribueix a com les nenes es veuen a si mateixes i com els altres les perceben, i estableix lesbases de les desigualtats de gènere i la violència masclista.

Aquestes històries de jocs de princeses, plenes d’estereotips i tòpics, que ens poden semblar cosa d’una altra època, i més amb l’auge del moviment feminista actual, en realitat formen part de la nostra quotidianitat. I aquests dies de Nadal, si hi parem atenció, en trobarem nombrosos exemples. Ho assenyalen les dades que recull anualment elConsell de l’Audiovisual de Catalunyadesprés d’analitzar desenes d’espots que s’emeten durant les festes. Si prenem les xifres de la campanya de Nadal de l’any passat,9 de cada 10 anuncis de joguines contenien estereotips femenins. I tot i que ha disminuït la publicitat amb tòpics que perpetuen rols masculins, la que assigna estereotips a les nenes ha augmentat el 20% respecte a l’any anterior. En concret, aquells anuncis on apareixen nenes jugant només amb nenes o jugant amb nines han augmentat.

Masclisme en edats primerenques

El masclisme, més o menys subtil, està sempre present, i comença a edats primerenques, fins i tot abans de néixer, quan el primer que et preguntenquan estàs embarassadaés si esperes un nen o una nena. En funció de la resposta, s’associa tota una sèrie d’expectatives a aquella personeta,se li regalen certes joguines o se li compra determinada roba. De fet, la majoria de botigues i centres comercials classifiquen les peces de vestir dels petits, fins i tot la dels nadons, en funció del seu sexe, amb un omnipresent blau per a les criatures amb penis i rosa per a les que tenen vulva. La imposició de certs rols de gènere depenent del sexe no fa sinó començar a partir d’allà.

A les nenes se les considera cuidadores, preocupades per la seva imatgei la seva forma de vestir. Les joguines adequades per a elles, segons molts catàlegs, són les cuinetes, els estris de neteja, els tocadors de bellesa, el kit de perruqueria o les nines sovint vestides de rosa i amb un cos perfectament normatiu. Els nens, en canvi, ens diuen que són moguts, agosarats, inquiets. Per això se’ls ofereixen jocs de cotxes, bricolatge, pirates, astronautes, policies o bombers. Des de petits se’ns educa en les funcions socials que el sistema patriarcal ens assigna depenent del nostre sexe, ise’ns encotilla en un sistema d’identitats binari. És clar que alguna cosa ha canviat, i avui podem veure també alguna nena vestida de bomber o un nen jugant a cuinar en determinats catàlegs nadalencs de joguines. No obstant, aquesta no és la norma. Gran part d’aquest tipus d’anuncis, en plena època del #MeToo, continua transmetent els estereotips de gènere de sempre.

Notícies relacionades

Cada vegada, afortunadament, més mares i pares es rebel·len contra aquesta imposició. Un exemple el tenim en la Comissió de Gènere del’escola Fructuós Gelaberta Barcelona que, des que es va crear fa dos anys, coincidint amb les festes de Nadal difon material audiovisual per sensibilitzar sobre això. Si l’any passat van elaborar un conjunt de tres vídeos, sota el títol‘La revolució de les joguines’, en què les joguines tenien vida pròpia, s’organitzaven en assemblea i es manifestaven per acabar amb l’ús que es feia d’elles per imposar determinats rols de gènere, aquest any amb la videonadala‘Atrapades en el gènere (fuig, fuig, fuig)’, versionen la cançó clàssica del ‘Fum fum fum’ amb una lletra que insta les criatures a rebel·lar-se contra el sexisme. Un vídeo que ja s’ha fet viral.

El problema no és, en la majoria de casos, la joguina, sinó el caràcter que se li dona. Això fa que el joc sigui utilitzat com un instrument perpromoure i consolidar les desigualtats de gènerei el sexisme, així com actituds violentes, competitives i individualistes, d’acord amb els valors socials que alguns volen hegemònics. El mateix passa amb els dibuixos animats. De vegades, el que volem combatre a casa entra discretament a través de les pantalles i els televisors. Ser conscients d’aquest fet és el primer pas per canviar-ho. Tot i que no sempre és fàcil anar a contracorrent de la norma.