26 set 2020

Anar al contingut

EL TEXT I LA TEXTA

Magnífic Altozano

Magnífic Altozano

Juan Carlos Ortega

Mai he escrit sobre un ‘youtuber’, i no perquè tingui res en contra d’aquesta professió, al contrari, sinó perquè mai n’havia trobat un que m’impactés tant com l’home de qui avui els vull parlar. Es diu Jaime Altozano i poden veure els seus vídeos simplement posant el nom a Youtube. Seria fàcil dir-ne que és un músic i, probablement, aquesta definició li faria justícia, però el cert és que és moltíssimes coses més. Com qualsevol persona intel·ligent, no pot catalogar-se i ficar-lo en una capseta, perquè sempre acabarà sobrepassant-ne els límits.

Jaime Altozano analitza música, ens la serveix amb un talent espectacular i aconsegueix que acabem sentint el que mai havíem imaginat que podríem escoltar. És creatiu, és amable i entreté. Però és igual el que jo els digui, perquè no són més que paraules sense sentit, etiquetes que jo mateix li col·loco a aquest home quan acabo de manifestar que això, en el seu cas, és radicalment impossible.

Els faré una confessió. Jo no tenia una idea formada sobre Rosalía, la cantant de qui tothom parlava. Em queia simpàtica sense saber per què i intuïa que tenia talent, però allà acabava la meva posició respecte a l’artista. Però quan vaig veure un vídeo d’Altozano analitzant el disc de Rosalía, immediatament aquesta noia es va col·locar a una altura a la qual abans mai havia pensat que hi pogués estar. Amb una generositat extrema per al talent aliè, Jaime Altozano ens parla de les seves cançons i aconsegueix que vegem de manera claríssima les aptituds i la capacitat de la cantant. A l’acabar de mirar aquest vídeo, vaig saber de maneraradical que havia fet dos descobriments: el de Rosalía i el d’Altozano.

Permetin-me
un consell:
accedeixin a
Youtube, no
tinguin prejudicis,
i mirin els vídeos
d’aquest home

En la primera vaig descobrir una artista, i en el segon, un ésser necessari. ¿Per què? Perquè en un món on la majoria a les xarxes disfruta destrossant el proïsme, és un regal que algú, com Altozano, elevi els altres. L’únic talent aplaudible és el que aplaudeix el talent dels altres. I en això el nostre ‘youtuber’ és magnífic. ¿De què serveix ser meravellós si no em parles de les meravelles alienes? ¿Per a què ets al món si no m’ensenyes la part d’aquest món que tu has descobert? Jaime Altozano parla de les meravelles dels altres i ens mostra el racó del món que ell, gràcies al seu talent, controla millor que ningú.

Treguin el cap a Youtube, no tinguin prejudicis, i mirin els vídeos d’aquest home. I mirin també, si en tenen temps, la resposta que Rosalía li regala a ell amb un altre vídeo. La cantant diu una cosa que ens hauria de fer pensar: agraeix a Jaime no tant els elogis, sinó que hagués parlat de la seva música. ¿En quin món de periodistes vivim quan aquesta dona només troba a Youtube algú que es refereixi a ella no com l’estrella mediàtica sinó com l’artista musical que és? Aprenguem d’Altozano i seguim-ne l’exemple elogiant les meravelles dels altres, perquè el món n’és ple a vessar.