Dues mirades
Forcadell
Forcadell parla des de més enllà del càlcul polític i és important escoltar-la
GRA260. BARCELONA, 27/07/2016.- La presidenta del Parlamento catalán, Carme Forcadell (2d), ha señalado hoy en la sesión de control al Govern en Barcelona, que el pleno es soberano para alterar el orden del día y así ha declinado reunir la Mesa por esta cuestión, pese a las reiteradas peticiones de la oposición. EFE/Alenjandro García /
El 2014, Carme Forcadell va exhortar Artur Mas: «President, posi les urnes». La seva exigència no era un despropòsit; s’ajustava a la promesa que ell mateix encoratjava. També quan ella va ser presidenta del Parlament va actuar segons l’estratègia marcada. Forcadell va creure en el procés i va formar part de l’engany. Igual que molts ciutadans que van voler creure el que anhelaven: que la independència era ben a prop i que Europa l’acceptaria. Per això són rellevants les seves declaracions actuals des de la presó. No renuncia a la independència, però diu el que és evident: ni l’estratègia política ni la lectura de la realitat que es van fer no van ser correctes. Igual que el 2014, ara pot incomodar l’acceptació de l’error.
Forcadell parla des de més enllà del càlcul polític i és important escoltar-la. També quan afirma que la situació dels presos o fugits afecta emocionalment i que les decisions polítiques han de ser «preses racionalment». Una mica de sinceritat és imprescindible per desmuntar la tramoia. El procés no ha servit per acostar la independència. Falten veus que ho reconeguin.
