17 febr 2020

Anar al contingut

Al comptat

Tsunamis, patronals i corals

Tsunamis, patronals i corals

Agustí Sala

Una organització empresarial que defensa una ideologia és més un moviment polític o una caixa de ressonància de partits

Parlàvem fa uns mesos dels infiltrats de l’independentisme, que han aconseguit victòries sonades com controlar la majoria de la Cambra de Comerç de Barcelona. L’estratègia de l’Assemblea Nacional Catalana  (ANC) de dominar tots els àmbits de la societat, inclosos els econòmics i socials, no cessa. Al contrari, guanya força o mira de guanyar-la, com les convocatòries d’aquest moviment eteri i digitalitzat que es diu Tsunami Democràtic

El nou pas en aquesta línia ha sigut la creació de, ni més ni menys que una patronal, és a dir, una organització destinada a defensar els interessos dels ocupadors, que aquesta és la seva definició tradicional. Després d’intents fallits d’assaltar alguna de les existents i culminar amb èxit el desembarcament a la Cambra de Comerç de Barcelona i en bona mesura, a la de Terrassa, el moviment secessionista ha optat per crear una organització empresarial nova i pròpia a partir del corrent ‘Eines de país’ amb què volen provocar nous tsunamis.

Com va afirmar la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, ‘Anem x Feina’, que és així com es diu, és una organització «desacomplexadament independentista». Els seus principals objectius són els «nacionals i econòmics». Per aquest ordre, el que ja és una declaració d’intencions molt contundent.  

Res a dir. Estem en una democràcia. Però, que jo sàpiga, abans d’afiliar-se a una patronal a un no li pregunten per la seva afiliació política ni quina és la seva ideologia ni li reclamen que defensi per tots els mitjans una o una altra tendència (o no ho haurien de fer). Tot i que tota opinió acostuma a comportar algun component polític, aquestes no haurien de ser les prioritàries en aquest tipus d’entitats. 

És d’agrair que no s’ocultin, que proclamin obertament les seves intencions, a diferència de quan van llançar el cercador d’empreses independentistes, que va ser impugnat per la patronal Foment i criticat obertament per altres organitzacions empresarials com Pimec. El triomf assolit en la Cambra de Comerç o l’auge de l’Intersindical-CSC  al sector públic català, ha donat ales a l’ANC per seguir amb la seva estratègia d’influència en totes les capes de la societat. Veurem si aquesta vegada aconseguiran l’èxit obtingut a la Cambra.

Dir-se patronal, un dels representants dels agents econòmics i socials, no sembla el més lògic quan els objectius prioritaris poc tenen a veure amb els interessos empresarials. Tot i que és cert que cap organització és lliure d’influències, en aquest cas, més que una associació de patrons i autònoms semblen un moviment o partit polític, quan no una plataforma reivindicativa. O si voleu, una coral o caixa de ressonància de determinats partits o ideologies.