26 set 2020

Anar al contingut

IDEES

'Bye bye' Anglaterra

REUTERS Dylan Martinez

'Bye bye' Anglaterra

Josep Maria Pou

Ara sembla que va de debò. Que amb la victòria dels conservadors, la vella Anglaterra es deslliurarà, per fi, d’aquesta pesada càrrega que li suposa la vella Europa (això va de velles) i que a finals de gener el Regne Unit ens dirà «bye bye» per sempre.

La primera temptació és exclamar: «¡Doncs que bé. Que hi suquin pa. Ja s’ho faran i que els aprofiti!». Però no, em dic. No he de sucumbir a aquest impuls. Tot i que tampoc em posaré a plorar, ni a fer un drama per això. Una cosa tinc clara: no penso demanar que em tornin el rosari de la meva mare, però tampoc deixaré que es quedin amb totes les altres coses. Si ells, amb les seves raons, em diuen «¡aquí et quedes!», jo, amb les meves raons, els replico «aquí et quedes». 

Han llegit bé, sí. Escric «aquí et quedes» i no és un error. Perquè per molt que amb el comiat s’enduguin totes aquestes coses del politiqueig, la defensa, els diners, la lliure circulació i la Bíblia en vers, aquí, amb mi, es queden Charles Dickens i Oscar Wilde. També Harold Pinter i Noël Coward. I William Shakespeare, per descomptat. A aquests no me’ls arrenqueu ni amb aigua bullint, que ho sapigueu. En el repartiment del divorci us cedeixo Harry Potter, però estic disposat a matar per Guillermo Brown. I res de tornar-vos la meva col·lecció de P.G. Woodehouse; no penso quedar-me compost i sense Jeeves perquè a vosaltres us vingui de gust tornar de nou al pub i asseure-us a beure en solitari.

Aquesta mateixa setmana he passat una tarda de cine amb Ian McKellen i Helen Mirren (tots dos en ‘La gran mentira’) i una altra, igual de sublim, amb Anthony Hopkins i Jonathan Pryce (els dos són ‘Los dos Papas’). I ara mateix, quan escrigui l’última línia, surto corrents a trobar-me amb Agatha Christie al Teatre del Raval, la seva residència a Barcelona. Els cinc –Ian, Helen, Anthony, Jonathan i la meva tieta Agatha– són tan meus com vostres. I com ells, centenars dels seus col·legues. No me’ls desenganxareu ni amb espàtula.

¡Ah! I els Beatles per mi per a sempre. «Santa Rita, Rita...»

Temes: Brexit