Anar al contingut

Negociacions PSOE-ERC

Investir Sánchez

Investir Sánchez

Carles Campuzano

Cal abordar el moment polític des de la convicció que investir Sánchez és la millor opció per a l'independentisme que té al cap una idea de país per a tothom

¿Investir Pedro Sánchez o precipitar unes noves eleccions? Vet aquí la incògnita que els partits independentistes hauran de resoldre durant els pròxims dies. Crec que la resposta de la majoria de la societat catalana, tant aquella que vota als partits independentistes com aquella que vota als partits d’àmbit estatal, però que s’afirmen catalanistes en un sentit ampli, és prou evident. La majoria volem encetar una nova etapa de diàleg en la construcció dels acords que ens permetin trobar una sortida a l’atzucac en el que avui estem instal·lats.

Els resultats del 10-N són un aval a aquesta idea; els partits que expressament aposten pel bloqueig són una minoria a Catalunya, i aquells que han guanyat clarament les recents eleccions al nostre país defensen el plantejament que només des del diàleg i la voluntat d’acordar trobarem sortides i solucions al conflicte; però els recents resultats són també una nova oportunitat per al bloc de progrés que històricament han conformat a Espanya els partits de centre-esquerra i esquerra espanyols i els partits d’estricta obediència catalana i basca.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Es tracta fonamentalment de recuperar la lògica política de fons que va permetre una exitosa moció de censura que va transformar la dinàmica de confrontació o precipitar el retorn a una política autoritària que externalitza a la justícia la gestió del conflicte i que enquistarà les relacions entre Catalunya i l’Estat. Òbviament no és fàcil tot plegat. Ja ho vam veure la primavera passada, quan els errors d’uns i altres varen precipitar la fi de la legislatura. Els interessos i les pressions per fer fracassar la investidura de Pedro Sánchez són forts; en el camp espanyol, el bloc de la dreta fia la seva tornada al poder agitant el recurrent i sempre exitós argument anticatalanista, avui mutat en antiseparatisme, amb tots els tòpics que fa dècades escoltem; i una part, no menor, del camp de l’esquerra, especialment els sectors més conservadors d’aquest món, fa temps que han fet seu el marc mental uniformitzador, centralista i autoritari.

La millor opció

En el camp independentista, només els que aposten per incrementar la polarització i la tensió amb l’Estat defensen la idea de bloquejar la política espanyola. Aquest és un plantejament erroni de soca-rel. I no només perquè el bloqueig simplement facilitarà a curt termini la lògica de la Gran Coalició i en qualsevol cas, i més aviat que tard, el retorn de la dreta al Govern espanyol. I és que la polarització i la tensió debiliten la cohesió interna de la societat catalana, desgasten les institucions de l’autogovern català i erosionen el creixement econòmic imprescindible per a garantir el progrés i el benestar col·lectius.

El que ens convé és el contrari del que defensen els 'nostrats' apologetes de l’escalada del conflicte. Històricament, la fortalesa de la posició catalana ha tingut a veure sobretot amb la cohesió de la seva societat, amb la fortalesa de les seves institucions d’autogovern i amb el dinamisme econòmic i social de les seves empreses, entitats i persones.

Cal abordar, doncs, el moment polític des de la convicció que investir Sánchez és la millor opció per a l’independentisme que té al cap una idea de país per a tots; una idea de país que ha de pivotar en la convicció que la sortida al conflicte només pot ser democràtica i que ha de tenir l’ambició de satisfer la immensa majoria del país sense que ningú hagi de renunciar a cap dels seus ideals i objectius.

Audàcia, coratge i sentit d’Estat

És també molt evident que el Partit Socialista ha d’abordar aquesta nova etapa amb l’audàcia, el coratge i el sentit d’Estat que el moment demana. Ni el Codi Penal com amenaça, ni el recurs continuat al Tribunal Constitucional com a mètode, ni la negació sistemàtica a la interpretació oberta i flexible del marc constitucional com a política davant de Catalunya són acceptables si es volen solucions polítiques als problemes polítics. I és d’il·lusos creure que el conflicte amb Catalunya es resoldrà amb una rígida i antipolítica mirada legalista de la qüestió. I encara és més miop pensar que serà la via penal la que dissoldrà la demanda catalana.

Finalment, per a les forces progressistes espanyoles és molt obvi que no es pot aspirar a construir polítiques de progrés econòmic i social a Espanya sense el concurs de la força de Catalunya. I la força de Catalunya, en termes polítics, reclama diàleg, voluntat d’acordar sense límits, reconeixement nacional, poder polític i respecte.

Hi ha una oportunitat, no sabem si l’última, i cal aprofitar-la.