28 set 2020

Anar al contingut

mercat laboral

Un grupo de empleados, en su puesto de trabajo, en una imagen de archivo.

JOAN CORTADELLAS

Inquietuds salarials

Josep Lladós

Els desajustos entre demanda i oferta laboral fan emergir un segon element digne de consideració: la reducció de la prima salarial.

A bodes ens convida la publicació de la informació salarial continguda a l’EPA, perquè permet identificar amb més precisió algunes característiques del mercat laboral ‘postcrisi’. Malgrat que els malastrucs puguin afirmar que el final de cicle econòmic actual desdibuixarà l’esbós que fem, alguns resultats mereixen atenció.

N’esmentarem tres de bastant rellevants. Primer, que la reactivació del mercat laboral ha vingut acompanyada d’una creixent desigualtat salarial. Dos motius ho justifiquen. D’una banda, el creixement dels salaris més elevats un punt i mig per sobre del salari de mitjana. De l’altra, la incorporació de treball amb salaris molt baixos. Aquesta tendència només s’ha parat en el clímax de la creació d’ocupació quan, tot i l’alentiment econòmic, els desajustos del mercat laboral han facilitat una alça sensible del salari percebut pels nous treballadors. No és fins al 2018 que els nous ocupats obtenen un salari equivalent a l’existent abans de la crisi financera.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Els desajustos entre demanda i oferta laboral fan emergir un segon element digne de consideració: la reducció de la prima salarial. Invertir en educació a Espanya proporciona més probabilitats d’ocupació i d’accés a un salari més elevat. Però el ‘gap salarial’ favorable va perdent força. Malgrat que la meitat dels nous llocs de treball s’han ocupat amb persones amb estudis superiors, el seu salari ha crescut un punt i mig menys que l’ocupació amb menys qualificació. El desajust prové d’un creixement de l’oferta de persones amb nivells educatius que no es corresponen amb els requeriments de la demanda laboral. Coses del nostre model productiu que fan que augmenti sensiblement la presència de graduats universitaris entre les feines a temps parcial i més mal remunerades. El 30% dels mileuristes actuals tenen estudis superiors.

Les conseqüències del model productiu es deixen veure també en les habilitats requerides als nous treballadors. El tercer tret distintiu és la creixent polarització en la demanda d’habilitats. El nostre entorn econòmic afronta un procés intens de canvi tecnològic digital que semblaria afavorir les persones amb qualificacions elevades. Certament, les ocupacions que desenvolupen habilitats complexes, com les científiques o intel·lectuals, o que demanen coneixements tècnics elevats, es beneficien d’alces salarials importants (dos punts per sobre de la mitjana). Però a Espanya les ocupacions que demanen habilitats més bàsiques i elementals, relacionades amb els serveis personals, comercials o de restauració han obtingut augments salarials un punt i mig o dos encara més elevats. No fa falta anar més enllà per descobrir el culpable principal de la minvada en la prima salarial.

El canvi en la conjuntura econòmica probablement ja estigui alterant algunes de les tendències apuntades. Però no ha sigut gaire intel·ligent ignorar informacions que ajuden a comprendre millor quin valor atorguem a l’ocupació, quines ocupacions oferim a la joventut i en quines polítiques caldria invertir els recursos.