Espanya actua: transició ecològica, COP25 i creixement verd

Poderoses paraules d’una jove Greta Thunberg que ens assenyala el camí del canvi: salvar el nostre planeta depèn de tots i cadascun de nosaltres.

Depèn del nostre compromís com a ciutadans conscients de l’impacte dels nostres hàbits diaris. De la nostra responsabilitat com a societat que es preocupa per les pròximes generacions. De l’obligació dels governs d’acceptar les regles de joc que ens hem donat en els acords internacionals.

De tot això parlarem i entorn d’això ens asseurem a treballar a Madrid, durant la Conferència de les Nacions Unides del Canvi Climàtic 2019.

Epicentre del debat

En estreta col·laboració amb Xile –l’encomiable tasca prèvia del qual està sent d’enorme profit– i amb l’ONU, Espanya serà l’epicentre mundial del debat mediambiental.

Ho serem per mèrit propi, perquè el ferm compromís del Govern d’Espanya i la nostra gran capacitat de resposta ens van avalar com a amfitrió ideal d’una COP que hem organitzat amb enorme professionalitat i en només quatre setmanes.

El nivell d’esforç logístic i de coordinació entre totes les administracions implicades només és comparable amb l’impacte econòmic i mediàtic que reportarà l’esdeveniment a Madrid. Però el més important no és això. El més fonamental és que caps d’Estat i de Govern, delegacions internacionals i representants de la societat civil i les empreses ens reunirem per marcar els següents passos en el que constitueix ja l’amenaça més gran contra la nostra civilització.

Hem portat a Espanya el debat, i és una oportunitat única per posicionar-nos com a país de referència en la resposta a l’emergència climàtica.

I dic emergència perquè ja és tard per parlar de canvi. Els fets són incontestables: les atmosferes i els oceans s’han escalfat. Les masses de gel i de neu han disminuït. El nivell del mar ha augmentat. I, segons dades de l’Organització Meteorològica Mundial, la concentració de CO2 a l’atmosfera és la més alta dels últims 800.000 anys.

Els efectes són palpables i a Espanya patim ja les sequeres, els incendis i la pèrdua de biodiversitat. Conseqüències, totes aquestes, que afecten sectors com l’agricultura, el turisme o l’energia.

La conclusió és evident: el nostre model de desenvolupament és obsolet, i tenim el deure de canviar-lo.

En aquest sentit, Espanya té una gran oportunitat. Podem exercir un paper protagonista en una transició ecològica coordinada multilateralment per salvar el nostre planeta.

Tots els països ens hem dotat d’estratègies i mecanismes com l’Acord de París del 2015, l’Agenda 2030 o el Llibre de Regles de la COP de Katowice-2018.

No obstant, el secretari general de l’ONU va convocar el setembre passat una Cimera de Líders sobre Canvi Climàtic a Nova York en la qual vam arribar a la conclusió que hem de ser encara més ambiciosos.

Perquè la comunitat científica ens ha advertit que, per evitar conseqüències irreversibles, s’ha d’impedir que la temperatura mitjana global superi 1,5ºC respecte als nivells preindustrials. I això significa zero emissions netes de CO2 al voltant del 2050. Ens queden 30 anys de marge.

Davant la irresponsabilitat dels qui miren cap a una altra banda o abandonen els seus compromisos, a Espanya apostem per anar més enllà. I ho fem amb fets i propostes: hem creat el Ministeri per a la Transició Ecològica i, a través d’aquest ministeri, hem dissenyat el Marc Estratègic d’Energia i Clima, que es compon al seu torn de l’avantprojecte de llei de canvi climàtic i transició energètica, el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima 2021-2030 i l’Estratègia de Transició Justa.

Tots aquests projectes contenen xifres: més de 200.000 llocs de treball de qualitat en la pròxima dècada; més de 200.000 milions d’euros d’inversió, tant pública –europea, estatal, autonòmica i local–, com privada i mixta; il’estalvi de més de 75.000 milions d’euros per la reducció d’importacions de combustibles fòssils.

Com a president del Govern, aposto perl’Estat  com a facilitador de la transició ecològica. Però perquè sigui integral i justa haurà de comptar amb més mans, especialment amb les del sector privat i amb les de la societat en el seu conjunt.

La bona notícia és que no s’ha de començar de zero. Si afegim a les nostres condicions geogràfiques el nostre enorme talent, és fàcil arribar a la conclusió que som un laboratori natural per a les energies netes. Sumem-hi la mobilitat sostenible: som líders en infraestructura ferroviària i potència europea en fabricació d’automòbils, amb les oportunitats en producció de cotxes elèctrics que això suposa.

Talent i empenta empresarial

Personalment, estic esperançat perquè sé que hi ha projectes i persones de referència a Espanya que ja estan liderant el creixement verd.

En l’àmbit industrial, comptem amb nombrosos exemples innovadors que estan impulsant la transició ecològica de la nostra economia. En àmbits com la construcció i muntatge de turbines eòliques marines, en la conversió de residus en biocombustibles i bioplàstics, o en el desenvolupament de materials d’embalatge flexibles i reciclables al sector alimentari.

El talent i l’empenta empresarial espanyola està implicada en aquesta funció, però també podem reivindicar el compromís de la nostra societat gràcies a una generació jove que està exigint ser protagonista del present. Milers d’estudiants es mobilitzen més enllà dels Fridays for Future i s’organitzen per demanar als seus ajuntaments que compleixin els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Tots ells podran formar part de la COP25 en un espai obert al públic, anomenat Zona Verda, que anirà des de plaça de Castella fins a Atocha i que es replicarà en altres ciutats d’Espanya.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Perquè vull insistir en la idea inicial: tots podem marcar la diferència. Tots hem de marcar la diferencia.

Pel que fa a nosaltres, farem tot el possible perquè Espanya lideri aquesta diferència.