Anar al contingut

CAMÍ DE LA INVESTIDURA

El PSOE i ERC ja ballen un vals

JOSE LUIS ROCA

El PSOE i ERC ja ballen un vals

Gemma Robles

Socialistes i republicans trenquen el gel, accepten que hauran de dialogar i buscar una sortida «política»

Els de Sánchez busquen el 'feeling' social i econòmic i Esquerra, de moment, només es deixa estimar

El PSOE i ERC han iniciat un vals. Un-dos, pas endavant. Un-dos, pas cap enrere. Un-dos... El ritme és lent i la desconfiança, mútua. Un-dos, pas endavant. Un-dos, pas cap enrere. Un-dos... Però hi ha ball, música de fons i una lletra que comença a prendre forma de negociació d’investidura, acabi com acabi el cos a cos. Després de la primera reunió formal de socialistes i republicans per posar preu, si és que en té i és raonable, a la investidura de Pedro Sánchez, cadascú va emetre el seu comunicat. Cadascú va posar el focus en allò que li interessava. Els uns en la cosa catalana, els altres en la cosa social i econòmica. Tots dos, en el diàleg com a única sortida. Cadascú va remarcar uns motius per anunciar que tornaran a veure’s el dia 3 en un Congrés que ja estarà constituït a l’hora de la cita, les cinc de la tarda. Els seus escrits oficials eren diferents però suggerien que, sens dubte, hi ha intenció de continuar ballant el vals, un-dos, pas endavant, un-dos, pas... ¿cap enrere?. 

El primer a emetre’s va ser el d’Esquerra. Perquè no hi hagués dubtes, s’aclaria d’entrada que segueixen en el «no» a Sánchez. ¡Què continuï tocant l’orquestra!. Això sí, ressaltant que el PSOE, com ells (i com Unides Podem, perquè en l’acord entre els del puny i la rosa i els morats ja es parlava en aquests termes), considera que cal abordar un conflicte que és «essencialment» polític. O sigui, que els socialistes, acceptar guardar en un calaix la denúncia de la crisi «de convivència», però sense arribar a llençar-la a la paperera, com apunta la cessió d’ERC assumint que a i amb Catalunya hi ha una crisi política, però no només. Ja sabeu, en essència sí, però... un-dos, pas endavant. Un-dos, pas...

Els republicans van posar l’èmfasi en què tots volen diàleg entre partits i institucions i que, a la futura taula on es negociï, no hi haurà apriorismes o temes vetats. Els socialistes no inclouen aquest punt en el seu comunicat, però tampoc el desmenteixen. Ergo... no hi haurà vetos, però és evident que toca cortesia: el vocable autodeterminació se substitueix per un ‘que no hi hagi tabús’. Hi ha vals. Un-dos pas endavant.