03 juny 2020

Anar al contingut

Cas ERO

'Dura lex'

Javier Aroca

La sentència és una impugnació total a una època en què l'arrogància i la sensació d'impunitat eren moneda corrent

Ha sigut una sentència duríssima. No se n’havia produït cap filtració; el jutge ponent. Aïllat, no treia eñ ‘pen’ de la butxaca. Primer ensenyament: són els jutges els que tenen a les seves mans que hi hagi o no filtracions. No es va filtrar la resolució; sí, els temors, les excuses, les previsibles conseqüències processals i polítiques.

Independentment de la duresa de la penes, el més greu és que la sentència afirma un sistema concertat d’ajuts sociolaborals sense procediment, sense regles i opac, els responsables del qual van fer cas omís a la seva obligació d’actuar. Això, sense perjudici que la mateixa sentència consideri que no hi va haver associació il·lícita, –amb retrets al PP per la seva insistència–, sinó una mera «codelinqüència».

Política clientel·lar

Hi haurà temps per a una lectura minuciosa, però destaca la proximitat amb les peticions de la fiscalia anticorrupció i la llunyania amb el Tribunal Suprem, que, el juny del 2015, no havia considerat la malversació. És rellevant perquè en aquest punt, en el delicte de malversació, és on descansa la principal gravetat de les penes imposades; destaca la de sis anys per a l’expresident José Antonio Griñán.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

De res ha servit assenyalar que ni Manuel Chaves ni José Antonio Griñán no es van endur ni un duro, ni que el PSOE no s’ha finançat il·legalment. Tampoc que dels 680 milions d’euros, en 10 anys, més del 85% estiguin pacíficament destinats a jubilacions i ajuts a empreses que, per cert, ningú demana tornar.

El cor de la qüestió és que uns i d’altres, podent evitar l’excés, no ho fessin. Manuel Chaves va dir en el seu moment que era un procediment d’ajuts relaxat; com relaxats eren els seus protagonistes polítics –els beneficiaris més obscens vindran després en altres peces–. Això només es comprèn i és possible en una cultura política clientel·lar en la qual la pau social tenia, entre altres objectius –legítims alguns–, retenir captius del Govern centenars de milers d’andalusos. Un vici incompatible amb una democràcia sana.

Un mal difícil de reparar

La sentència no només és dura amb els condemnats, sinó que ho és amb un temps en què el PSOE se sentia intocable. És, així, una impugnació total a una època en què l’arrogància i la sensació d’impunitat eren moneda corrent.

Ara vindrà el recurs davant el Tribunal Suprem, que, si continua amb la seva mateixa opinió, no hauria d’apreciar malversació i, per tant, les penes podrien ser menors, però això no és excusa.

El temps jutjat és un temps nefast; les clienteles i inèrcies polítiques han causat un mal difícil de reparar a Andalusia. El bipartidisme s’esllangueix, la corrupció està més vigilada, però la pugna entre el PSOE i el PP no cessarà. Ja es demanen dimissions i estendre la taca a tot el socialisme. El PP encara respira per la ferida, però és difícil que un partit desallotjat del Govern per corrupció i fins al coll en causes interminables, posem que a Madrid, provoqui una mica de credibilitat.

Malgrat tot, els ERO, amb cost polític, no són la Gürtel i els seus derivats. El seu capo va mentir al Congrés i mai va dimitir; se’l va haver d’obligar a marxar. Ni tan sols ens ha explicat mai qui serà el misteriós M. Rajoy.