Pacte de Govern
Sembla que han après alguna cosa
La repetició de les eleccions ha permès a tots conèixer millor el seu perímetre de poder. Els ha fet més humils i realistes. Els ha ensenyat a comptar amb algun dels altres per poder governar. Per això ha valgut la pena pagar aquest cost
ealos50920561 15 11 2019 opinion leonard beard191115172513
¿Per què la repetició d’eleccions ha tingutl’efecte terapèutic que Pedro Sánchez hagi perdut la por de no poder dormir siPablo Iglesias forma part del seu governgovern?
La motivació real per a aquest canvi de conducta pertany a l’arcà de Pedro Sánchez. Fins que ell no ho aclareixi, no ho sabrem amb certesa. Mentrestant, l’explicació més habitual és que la medicina ha sigut Vox. El creixement electoral d’aquesta formació i el fet que en les pròximes eleccions pugui continuar creixent als caladors de vots del PSOE i d’Unides Podem, hauria tingut aquest efecte terapèutic.
És possible que sigui aquesta la raó. Però jo crec que hi ha una altra explicació més positiva: la repetició de les eleccions ha tingut l’efecte pedagògic que Pedro Sánchez i Pablo Iglesias hagin après a governar en coalició.
El principi de realitat
Aquesta va ser la idea que vaig exposar en una columna anterior(‘El cost d’aprendre a governar’). Afirmava que la repetició d’eleccions era el cost que els ciutadans havíem de pagar perquè una nova generació de polítics novells aprenguessin a governar. És a dir, perquè confrontessin la seva ambició desmesurada amb el principi de realitat i fossin més conscients dels seus límits.
Tots havien arribat ambl’ambició d’augmentar les fronteres del seu poder fent una urpada als seus rivals. Pablo Iglesias al PSOE. Pedro Sánchez a Ciutadans. Albert Rivera al Partit Popular. I Pablo Casado a Vox.
La repetició de les eleccions ha permès a tots conèixer millor el seu perímetre de poder. Els ha fet més humils i realistes. Els ha ensenyat a comptar amb algun dels altres per poder governar. Per això ha valgut la pena pagar aquest preu.
Pedro Sánchez s’ha convençut que l’única manera coherent que té de constituir un govern potencialment estable és formant coalició amb Pablo Iglesias. Però aquest, al seu torn, sembla haver après la importància de garantir la seva lleialtat a Pedro Sánchez i a la Constitució, especialment en la qüestió catalana. I també accepta el principi de realitat que significa pertànyer a la UE. Potser això és el que explica que Pedro Sánchez pensi que ara sí podrà dormir tranquil.
Però aquest acord és nomésel principi. Queda un camí al llarg del qual hauran de demostrar que, de veritat, han après a governar junts.
El primer repte era temperar el temor delsinversors internacionals, dels empresaris espanyols i de la UE d’una coalició de centre esquerra inèdita tant a Espanya com a Europa. Per això prèviament Pedro Sánchez va posar la bena abans que aparegués la ferida anunciant el nomenament de la ministra Calviñoministra Calviño com a vicepresidenta econòmica. Va ser el primer senyal del que vindria immediatament després de les eleccions.
El segon repte és aconseguir el nombre de recolzaments parlamentaris necessaris no només per formar govern, sinó també perquè sigui estable i pugui aprovar pressupostos. No serà fàcil.
Desafiaments socials i econòmics
El tercer serà definir prioritats i dissenyar polítiques capaces d’afrontar els grans desafiaments socials i econòmics. Es tracta de fomentar una economia dinàmica i competitiva que, alhora que manté els superàvits comercials que ha aconseguit, creï millors llocs de treball i reparteixi de forma equitativa i eficient l’excedent empresarial entre salaris, sous i dividends.
Alhora haurà de fer polítiques socials eficaces contral’emergència nacional que significa la nova pobresa de nens i jovesnova pobresa i la falta d’igualtat d’oportunitats. I fer-les compatibles amb el manteniment dels equilibris financers i els compromisos amb la UE, tot això en un contextd’alentiment de l’economia. Si no ho aconsegueix, en les pròximes eleccions Vox pescarà als caladors de vots del PSOE i Unides Podem.
Notícies relacionadesEl nou Govern de Pedro Sánchez haurà d’abordar també la qüestió territorial, amb Catalunya com a principal maldecap. Abordar la qüestió catalana exigirà valentia des de Madrid i realisme des de Catalunya. El Govern de Quim Torra no està en condicions de parlar en nom de tots els catalans. Mentre no s’accepti aquest principi de realitat continuarem empantanegats.
Ja ho anirem veient. De moment crec que podem dir que la repetició d’eleccions ha tingut la virtut que Pedro Sánchez i Pablo Iglesias han après alguna cosa sobre l’art de governar.
