Anàlisi

Un passeig d'Urgell del Turó Park al mar

El nou passeig possible des de Francesc Macià fins al mar és allà, esperant més arbres, voreres més amples i contínues i una reducció dràstica de l'asfalt

2
Es llegeix en minuts
Un passeig d'Urgell del Turó Park al mar

El carrer d’Urgell és l’artèria vertical principal de l’Eixample Esquerra. Amb una amplada de 30 metres, com la rambla de Catalunya, continua el traçat de la ronda de Sant Pau previst originalment com un bulevard enjardinat. Els edificis no tenen la pretensió ni envergadura de l’Eixample central –el ‘quadrat d’or’ modernista com l’anomenen les agències immobiliàries– que s’ha anat despoblant per allotjar oficines i vivendes de luxe buides. Els pisos són més petits i hi ha més densitat i varietat de població i d’activitats. És un sector excèntric i més popular per la seva proximitat històrica a equipaments que eren poc glamurosos com l’escorxador, la presó o la plaça de toros.

Urgell és un carrer amb multitud de comerços convencionals, on comprar sanitaris, imprimir un llibre, arreglar sabates, anar al cine o a la farmàcia, amb bons restaurants populars on menjar cap i pota o pop a la gallega; un carrer que no ha sigut inundat per la marea del comerç turístic. Actualment a Urgell hi ha tres importants equipaments: l’Escola Industrial, que ocupa quatre illes, que es pot renovar amb més activitats artesanals i/o vinculades al ‘pool’ hospitalari del Clínic, el centre cultural Teresa Pàmies, que en pocs anys ha revitalitzat el barri, i l’acabat de modernitzar Mercat de Sant Antoni, tangent a Ciutat vella amb un entorn pacificat. Urgell fa temps que té interrupcions per obres. Les incomoditats actuals poden ser el detonador d’una transformació audaç de més calat en un dels districtes amb més contaminació i soroll de Catalunya.

Notícies relacionades

El nou passeig possible des de Francesc Macià fins al mar és allà, esperant més arbres, voreres més amples i contínues i una reducció dràstica de l’asfalt. El Turó Park a través del passeig de Pau Casals pot continuar amb un encreuament directe cap a Urgell, on les voreres amples amb el doble d’arbres i espais verds permeables facilitin el passeig i la fluïdesa de vianants. Hi ha prevista una futura estació de metro en aquest tram. Però hi ha alguns encreuaments difícils. El pitjor és l’articulació amb carretera de Sarrià i París que es converteix en un mar d’asfalt, amb una gasolinera que ens recorda que això va ser perifèria i un concessionari de cotxes que ocupa una poma prevista com a zona verda. Més enllà de Sant Antoni, en el seu entroncament amb Poble-sec, la ronda desemboca tangent a Drassanes al Paral.lel, un carrer de 40 metres pendent de millorar el seu enllaç cap al port.

Fa 40 anys que Barcelona experimenta. Hem comprovat com la urbanització canvia la vida del carrer. S’han ampliat voreres, multiplicat el verd, reduït de manera gradual l’espai de cotxe, incrementat l’oferta de transport públic. Enric Granados o la rambla del Poblenou tenen 20 metres, com Aribau, Villarroel o Vilamarí i la majoria de carrers de l’Eixample, i són molt diferents en el seu ús i caràcter. Actualment tenim dades que confirmen l’interès per a la salut d’aquesta reducció de l’espai d’asfalt. L’èxit del passeig de Sant Joan n’és un exemple recent. El comerç, el mercat, les activitats culturals, els serveis hospitalaris i educatius i la vida social de l’Esquerra de l’Eixample es beneficiaran de la transformació del carrer d’Urgell.