Es parla poc dels traductors

Si aquests dies heu visitat qualsevol llibreria, encara que simplement hàgiu arribat a la taula de novetats (sol estar ubicada ben a l’entrada, aquesta), és més que probable que veiéssiu quatre llibres de Dolors Udina, un parell de Jordi Martín Lloret, un d’Inga Pellisa, un parell de bons totxos de Valèria Gaillard, dos més de Marta Pera... Que tots aquests noms no us sonin (cosa probable) és perquè bé no surten a les cobertes dels llibres o bé, en el cas de figurar-hi, ho fan amb lletra ben petita. Són els noms dels traductors.

Traductor és qui tradueix. Traductor és també però qui fa possible que seiem tranquil·lament, sense necessitat de fer cap esforç de comprensió de l’idioma, i gaudim d’un llibre que potser mai no hauríem pogut llegir de no haver estat per la seva feina. El traductor també és qui, de vegades, agafa el telèfon i truca a un editor per dir-li que acaba de descobrir un autor rus, alemany, xinès, noruec, que l’ha deixat frapat, que no entén com no s’ha publicat mai aquí, que creu que encaixaria perfectament al catàleg de la seva editorial i que, si vol, ell mateix el podria traduir. Hi ha més llibres dels que us imagineu que arriben a publicar-se per aquesta via.

Traductor també és qui planteja si 'Mentre agonitzo', de Faulkner, no s'hauria de dir millor 'Mentre em moria', o si ‘La metamorfosi’, de Kafka, potser hauria de titular-se ‘La transformació’, i amb només aquest canvi, subtil en aparença, fa que una nova generació de lectors abordin un clàssic amb tot de matisos nous que potser no s’havien tingut en compte fins a la data.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Fan literatura, els traductors, i la fan, a més, en el punt més important: aquell que marca no només què llegim, sinó com ho llegim.

(Només de novetats, Dolors Udina ha traduït Jeanette Witnerson, Jane Rhys, Alice Munro i Ali Smith; Jordi Martín, a Boris Vian i Delphine de Vigan; Inga Pellisa, a Sally Rooney; Valèria Gaillard, a Proust; i Marta Pera, a Sylvia Plath).