Oportunisme de Trump

Arran de l’assassinat a Mèxic de nou integrants d’una comunitat mormona, entre els quals hi havia sis nens, hi ha en la reacció de Donald Trump dosis massives d’oportunisme –la matança demostra la necessitat de construir el mur, diu– a un any de l’elecció presidencial i un menyspreu inabastable envers la sobirania del seu veí del sud a l’oferir-li una ajuda militar per combatre els càrtels de droga que ni el president Andrés Manuel López Obrador ni ningú a Mèxic ha demanat.

En aquest comportament, aliè a les més elementals convencions polítiques, hi ha una estranya degradació de la funció presidencial, l’objectiu del qual és cohesionar els seus incondicionals amb un argot i actituds populistes en plena escalada, convençut que la neutralització dels efectes de l’‘impeachment’ i el camí cap al segon mandat requereixen un permanent tractament de xoc.

Utilització nauseabunda

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

«¿Per què en algunes circumstàncies, les proves de fal·làcia, grolleria o crueltat no serveixen com un inconvenient definitiu, sinó que es converteixen en un atractiu per enlluernar uns seguidors ardents?», es pregunta el professor de Harvard Stephen Greenblatt al seu últim llibre. La resposta és en els mecanismes emocionals estimulats per Trump per arribar al novembre del 2020 sense anar apurat. Que això faci malbé la seva relació amb un aliat permanent dels Estats Units com és Mèxic o que agreugi els efectes de la crisi universal associada als fluxos migratoris importa poc si, com sembla, manté mobilitzada l’opinió pública addicta a la causa. Tampoc val la pena considerar que aquesta actitud violenta ideals que formen part de les certeses polítiques del ciutadà mitjà.

L’estat de guerra en què el narcotràfic ha sumit Mèxic és prou dramàtic i costós com perquè ningú senti la temptació d’utilitzar-lo en benefici propi, inclòs el president Trump. Fer-ho suposa caure en una utilització nauseabunda de les víctimes.