Mala idea

Aquest diumenge hi ha unes eleccions que, com ja revelen totes les enquestes, van ser una mala idea de Pedro Sánchez, de qui l’assessori o de la Divina Providència que el va inspirar. Amb els sondejos de l’estiu els socialistes ja es veien pujant fins a 150 escons i podent imposar-se en un parlament fragmentat en un mosaic de colors. Ja se sap, la distensió de les vacances i l’embriagament dels mojitos  predisposen a l’optimisme. A dia d’avui, les xifres que ens arriben des d’Andorra, entre formatges holandesos de bola i xocolatines suïsses triangulars, ens indiquen que el PSOE podria obtenir menys diputats dels que tenia fins ara. Jugada mestra: qui tot ho vol, tot ho perd. O tot ho pot perdre, que els resultats encara estan per veure.

Pel que fa a Catalunya, en aquesta campanya més curta de l’habitual hem vist com Sánchez s’ha dedicat a competir amb les propostes de la dreta carpetovetònica, més que no pas en oferir un escenari alternatiu que pogués tenir en compte la voluntat majoritària dels catalans. En comptes de preguntar-se per les veritables raons de fons de la puixança independentista i de l’ampli consens per exercir l’autodeterminació, s’ha volgut creure les mentides que culpen als mestres i a la televisió pública, com si els catalans fóssim ninots mal·leables sense criteri propi.

Així, intenta aparentar que tot se solucionaria impartint una  assignatura per estudiar la Constitució espanyola i amb una modificació de la Llei General Audiovisual que no sabem exactament en què consisteix. Segons va dir al debat de TVE es tractaria “que els consells d’administració de tots els ens públics de mitjans de comunicació [...] siguin aprovats amb un suport de dues terceres parts dels seus parlaments autonòmics. Amb això acabarem amb l’ús sectari que s’està fent per part de l’independentisme català en el cas de TV-3”.   Es va oblidar de que ctualment ja calen dos terços del Parlament de Catalunya per nomenar el consell de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, segons una llei aprovada per unanimitat a la cambra catalana.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

La darrera gran proposta en aquell debat consistia en “incorporar en el Codi Penal un nou delicte per prohibir d’una vegada per totes la celebració de referèndums il·legals a Catalunya”, el que indica que ara per ara els referèndums són legals encara que hi hagi nou persones a la presó per haver-ne convocat un, amb Junqueras al capdavant amb una condemna de 13 anys. Com que no li agrada el que demana una majoria de la societat catalana, el que proposa és convertir en delicte la seva reivindicació, que ve a ser el mateix que escombrar cap a sota la catifa.

I és que és encara una idea pitjor que la convocatòria d’eleccions la de prestar-se voluntàriament a jugar en camp contrari: segur que aquestes propostes sonen molt més creïbles en boca de PP, Ciutadans i Vox. Que el suposat progressisme es dediqui a comprar-los la moto només fa que desplaçar el centre cap a la intransigència i el fanatisme.