Atrapat en l'ambigüitat

Un dels molts punts en comú que el ‘brexit’ té amb el procés és que ha minat, pràcticament, tota posició política que sembli moderada. És de manual. La polarització aguditza els extrems, que al seu torn alimenten la polarització, fins que arriba un moment que les raons són el que menys importa. L’important és ‘la causa’.

Des que va començar el complex, inexplorat i tediós camí del ‘brexit’, el Partit Laborista britànic s’ha vist atrapat en l’ambigüitat. La d’un líder, Jeremy Corbyn, que mai no va apreciar gaire la Unió Europea –que considerava agent del capitalisme internacional– dins d’un partit amb unes elits que s’havien tornat, al llarg de les dècades, obertament europeistes –amb Tony Blair com el seu màxim exponent–.

Amb una campanya electoral pendent, amb un partit conservador en una delirant deriva i amb un electorat summament polaritzat, Corbyn està intentant fer equilibris per oferir una posició moderada i pragmàtica. En altres temps, el que proposa sonaria raonable; avui dia, resulta més aviat paper mullat.

Els temes que importen

Per començar, el Partit Laborista vol centrar la seva campanya en els temes que de veritat importen a l’electorat: la sanitat, la vivenda, el planeta; vol evitar que el monotema del ‘brexit’ ho domini –i ho contamini– tot. La realitat és que l’elecció està inevitablement concebuda per donar, o no, al primer ministre, Boris Johnson, el suport necessari per seguir endavant amb els seus plans.

Per seguir, quant al ‘brexit’, els laboristes van decidir en la seva conferència del setembre continuar neutrals: no recolzar ni el ‘Leave’ ni el ‘Remain’. Al seu lloc, si guanyen les eleccions es comprometen a negociar un nou tractat amb la Unió i a sotmetre’l a referèndum en el termini de sis mesos. Les opcions de la consulta serien la d’una sortida «creïble» i la de continuar a la UE. I només abans, en una conferència específica, el partit definiria la seva actitud. Avui, amb el calendari electoral ja clar, Corbyn ha ratificat aquesta decisió.

Aquest sí-no aspira a acontentar tots: els laboristes partidaris de continuar i els partidaris de sortir; a recuperar els que en les europees es ‘van escapar’ als liberaldemòcrates –els únics clarament a favor de la UE– i a convèncer els laboristes favorables a la sortida perquè no se’n vagin amb el Partit del Brexit.

Populisme

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Aquest últim –abans UKIP– és el que està marcant en realitat el to de la política al Regne Unit. Per combatre’l el Partit Conservador es va sumar a un populisme sense embuts que ha trobat el seu millor representant en un Johnson fent de si mateix. Un Johnson que totes les enquestes donen com a vencedor –la qüestió és per quin marge– en els comicis del desembre.

Així que, per molt pragmàtic que vulgui semblar, el panorama pinta malament per al partit de Corbyn. En les enquestes més recents se situa 13 punts per darrere dels ‘tories’. En l’aire flota, a més, la idea que mai un laborista tan a l’esquerra ha guanyat unes eleccions generals. En política les ambigüitats s’acaben pagant.