Una Catalunya plural i integradora

L’entrega delsPremis de la Fundació Princesa de Girona no va poder sostreure’s a la situació política per la qual travessa Catalunya. Mentre a l’interior del Palau de Congressos de Catalunya, a l’avinguda Diagonal de Barcelona, el rei Felip VI, la reina Letizia, la princesa Elionor i la infanta Sofia eren rebuts amb prolongats aplaudiments i amb els assistents dempeus, a l’exterior centenars de manifestants protestaven per la presència de la família reial a Barcelona. La princesa Elionor va pronunciar part del seu discurs en un català notable i amb elogioses referències a Catalunya, i el Rei també va parlar en la llengua pròpia de Catalunya durant la seva intervenció. Va ser precisament en aquesta part del seu discurs quan Felip VI va fer la referència política més explícita. Després d’enaltir la decisiva contribució catalana a la consolidació de la democràcia espanyola –«una Catalunya orgullosa de les seves senyes d’identitat, plural i integradora, constructiva i solidària amb el progrés en general»–, va afirmar que en el present i en el futur «no poden tenir cabuda ni la violència ni la intolerància ni el menyspreu als drets i llibertats dels altres». Paraules adequades per alertar sobre el caire sobre el qual s’està caminant a Catalunya després de la sentència del Tribunal Suprem i que prenen un especial sentit davant d’algunes de les actituds que s’estaven expressant als voltants del recinte.

Les protestes al carrer davant de la presència del Rei a Catalunya són perfectament legítimes, i van poder desenvolupar-se sense impediments, tot i que sens dubte seria desitjable que el clima de diàleg i respecte mutu que imperés a Catalunya s’assemblés més al que es va viure a l’interior del Palau de Congressos. El que en cap cas són acceptables són els intents d’impedir l’acte. Ni les accions per impossibilitar l’accés d’alguns convidats, coaccionats i assetjats, ni els insults o les agressions als periodistes. El viatge del Rei a Barcelona no pot ser titllat d’un acte electoral. Considerar una provocació, una excepcionalitat o una situació anòmala la presència del cap de l’Estat a Catalunya seria tant com acceptar que el marc imaginari en què alguns van creure l’octubre del 2017 és real. I ni la majoria dels catalans ho accepten ni és imaginable que les institucions de l’Estat cedeixin a això.

En la concentració de protesta van participar càrrecs públics mentre que en la cerimònia, malgrat la presència de nombroses institucions del país, va ser clamorosa l’absència de representants de la Generalitat o de l’alcaldessa de Barcelona. En aquest sentit, els polítics tenen més dret a la protesta que justificació els representants de les institucions per la seva absència. Al marge de la situació política, que per força havia de marcar la concessió dels premis, s’ha de ressaltar que els guardons de la Fundació Princesa de Girona, que aquest any compleix el seu 10è aniversari, mereixen tot el recolzament, ja que es dediquen a premiar joves investigadors en projectes científics, empresarials, d’arts i lletres i de contingut social. És lamentable que una tasca tan digna d’elogi quedi entelada per la confrontació política.