25 febr 2020

Anar al contingut

Vincles pictòrics

Barceló agermana Sánchez i Torra

Barceló agermana Sánchez i Torra

Matías Vallés

L'art no sublima els éssers humans a una dimensió espiritual; és tot just una varietat decorativa que uneix gustos sense comprometre els degustadors

Pablo Iglesias només li treu a Sánchez la son, Quim Torra l’arrossega a extrems de l’agitació més inconfessables que l’insomni. Es demostrarà a continuació que Miquel Barceló pot erigir-se en l’únic vincle vivent entre la Moncloa i el Palau de la Generalitat. L’artista mallorquí no necessita justificar ni exhibir el seu acreditat catalanisme cultural. D’altra banda, pel seu taller han desfilat reis i sobretot reines d’Espanya, així com presidents del Govern socialista, tot i que un biògraf els canviaria a tots per la seva devota Catherine Deneuve. Ens estem aproximant a la convergència, maleïda paraula. 

Quim Torra va viatjar al juny a Mallorca, i va peregrinar humilment a la vella teulera de l’interior de l’illa on Barceló ha muntat el seu taller de ceràmica. El president va recollir a Instagram el moment en què amb el seu somriure fraresc intenta implicar l’artista en un magne projecte a Barcelona, a l’altura dels Grands travaux’ faraònics de Mitterrand. Mentrestant, el monocolor Sánchez no només canviava els matalassos de la Moncloa, sinó que feia provisió d’obra barcelonina fins al punt que el palau sembla una galeria d’art amb una retrospectiva del pintor terrenal. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Ergo, Barceló agermana Sánchez i Torra. Ara tocaria el paràgraf convencional en què es detalla que dos líders i dos pobles que atorguen un valor majúscul a un mateix artista per força han de tendir ponts per assolir acords. Tot i que només fos en aplicació de la màxima de José María Valverde, «no hi ha estètica sense ètica». Per desgràcia, la conclusió és la contrària. La coincidència cultural demostra que l’art no sublima els éssers humans a una dimensió espiritual, propiciant una abstracció que no permet la política, sinó que és a penes una varietat decorativa que uneix gustos sense comprometre els degustadors. La coincidència equival a dir que a Torra i Sánchez els entusiasmen les albergínies.

(Pròxima entrega: «Tàpies també uneix el Palau de la Generalitat amb la 
Moncloa»).