L'agonia del Mar Menor

L’abocament de més de 60 hectòmetres cúbics d’aigua i sediments, provocat per la gota freda que va assolar la zona fa unes setmanes, va ser el detonador immediat de la catàstrofe ecològica que viu aquests dies el Mar Menor, més de tres tones de peixos morts en diferents platges d’aquesta privilegiada llacuna salada, la més gran del Mediterrani occidental, un ecosistema únic a Europa. Però, a diferència del que va afirmar el president autonòmic, aquesta situació sí que té responsables, més enllà de les circumstàncies meteorològiques que poden atribuir-se a un canvi climàtic les conseqüències del qual s’acarnissen precisament en els entorns més fràgils.

La relació de causa-efecte entre les pluges torrencials i el deteriorament fatal del Mar Menor no deixa de ser una anècdota puntual que no pot amagar la categoria, és a dir, una deixadesa continuada de la llacuna, agredida per múltiples flancs. L’agricultura intensiva de regadiu (amb més de 20.000 hectàrees no censades), els abocaments de nitrats i fosfats, els pous i les dessaladores il·legals, l’entrada sense control, per bombatge,d’aigües dolces en aquest entorn, la influència d’un turisme massificat amb la generació de residus que arriben a la llacuna sense depurar, són, en conjunt, factors decisius en la lenta però constant agonia d’una superfície de 170 quilòmetres quadrats que es caracteritzaven justament per ser un enclavament marí de primera magnitud, tant per la diversitat de la seva flora i fauna com pel contingut terapèutic d’unes aigües riques en sals i iode.

El Mar Menor està en perill com a resultat d’unes dècades en què l’administració autonòmica ha sigut incapaç, en el millor dels casos, de posar límit a les desmesures de tot tipus. Un temps perdut en què no s’han implantat les mesures necessàries per revertir la situació. El conseller d’Agricultura de Múrcia ha declarat que «no hi ha vareta màgica» per oxigenar la llacuna, però és urgent fer-ho, sense oblidar, com ha advertit la ministra per a la Transició Ecològica, que és del tot imprescindible obrir un debat profund sobrel’ordenació del territori i sobre el model global. Una cosa que va més enllà d’una gota freda.