Estimar el país i la seva economia

Alguns (molts) diuen que mostrenamor al país, en forma de protestes i mobilitzacions en favor de la independència. No ho dubto, però ¿s’han plantejat els efectes d’algunes actuacions sobrel’economia? Al final, els diners, temorosos, mouen el món. I també a Catalunya, on el turisme és un pilar de la riquesa que es genera anualment, ja que suposa entorn del 12% del total, en especial a Barcelona. I una cosa semblant passa amb el comerç.

Si l’economia catalana es ressent, com va passar en el tercer trimestre del 2017 pelreferèndum de l’1-O, no no crec que sigui perquè es manifestin pacíficament milers de persones en contra de la sentència del procés o en defensa de la independència. La protesta pacífica és un exercici legítim en una democràcia. Una cosa indiscutible.

Una altra cosa són els disturbis als carrers, la crema de contenidors, de cotxes, de semàfors, de mobiliari urbà i els enfrontaments de carrer que el president Quim Torra, en aquest paper de Dr. Jekyll i Mr. Hyde a què juga sense rubor, va trigar tant a condemnar. I no només amb tardança, sinó amb poc convenciment. La seva actuació dels últims dies compatibilitzant la seva ànima d’activista amb el càrrec de president i, per tant, cap màxim dels Mossos, ha trencat el Govern i ha donat imatge de desgovern.

En aquest context, Foment del Treball, Pimec, el Cercle d’Economia i fins i tot la Cambra de Comerç de Barcelona, de majoria independentista, cada un amb la seva perspectiva, han demanat que s’eviti deteriorar l’economia. Amb tot, el president de la Cambra, Joan Canadell, sense promoure directament la vaga general, va relativitzar a través del seu Twitter el cost d’un dia d’aturada: 0,15% del PIB, i ho va comparar amb el dèficit fiscal (el desfasament entre el que Catalunya rep com a inversió de l’Estat en relació amb el que aporta amb impostos), que situa en el 8% del PIB.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Una insinuació agosarada. O ¿potser obtindrem aquests 16.000 milions (si és que aquesta és la xifra del dèficit fiscal) a base de deixar de generar de 600 a 800 milions per dia paralitzant el país amb vagues i protestes? Provar de cronificar el conflicte inflamant directament o veladament els ànims pot acabar provocant la ruïna. Una penosa prova d’amor pel país. Molts empresaris i agents socials, fins i tot aquells que flirtegen amb la idea, ho admeten en privat, però o no s’atreveixen o no volen reconèixer-ho en públic. 

I és que el problema no són els turistes o empreses que inverteixen avui a Barcelona o Catalunya i que es poden espantar pel que veuen als carrers sinó aquells que, en les pròximes setmanes i mesos, poden optar per altres destinacions per visitar o on fer negocis. Perquè estimar el país també és tenir cura de la seva economia.