28 set 2020

Anar al contingut

Al contraatac

L'espiral, ara amb flames

L'espiral, ara amb flames

Antonio Franco

Un moviment que no s'aboca activament contra aquests companys de viatge violents no pot aspirar a ser considerat pacifista

Als 'indepes' els toca pensar. Els proposo que pensin que ningú s’oposa al seu dret a protestar per la sentència, que pensin que és lícit apuntar-se l’èxit del que signifiquen les cinc columnes populars massives i pacífiques però que han d’apuntar-se així mateix el que passa a Barcelona i altres localitats després del capvespre. Seria raonable que si pensen en la confortable evidència que són molts no ignorin que els qui no desitgem la secessió probablement som encara més encara que no fem marxes. I que tinguin en compte que la majoria coincidim amb ells contra els abusos policials i la presó preventiva no justificada. Ens diferencia, en canvi, la valoració del que va passar fa dos anys. Volen afirmar que no hi va haver res on nosaltres vam veure una vulneració de les lleis que havíem acceptat tots, on vam veure que un Govern legítim va deixar de representar-nos i després ens va enganyar a tots –també a vosaltres— amb les seves murrieries. ¿Mereix això impunitat? Penseu-ho, si us plau.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Ara el quid torna a ser la violència, amb el teló de fons dels impactants incendis de carrer i els xocs bel·licosos contra policies que defensen instal·lacions públiques. Als 'indepes' els acusen genèricament de ser pacífics de dia i violents de nit. Molts no són així però alguns sí, i són nombrosos els que no es desmarquen convincentment dels embrutits. O són consentidors. O fins i tot protegeixen de les porres els violents quan aquests agredeixen; els «comprenen». El món 'indepe' perd el seu millor capital de l’1-O. Les imatges internacionals de Catalunya són la senyora agredida per portar una bandera espanyola i el jove maltractat per apagar un foc de carrer amb un extintor. En els dos casos van ser víctimes de gent amb aparença normal. La prova del nou sobre la proclamada no-violència la tindrem veient si l’independentisme defensa o no els detinguts exampats ‘in fraganti’ quan agredien o incendiaven. ¿Els anomenarà també ‘presos polítics’? Penseu, penseu si us plau. Un moviment que no s’aboca activament contra aquests companys de viatge violents no pot aspirar a ser considerat pacifista.

Reconec que la proposta 'no indepe' és imperfecta i difícil: intentar ampliar el nombre d’espanyols que vulguin canviar la Constitució perquè reconegui amb totes les seves conseqüències que som plurinacionals i que Catalunya tingui un estatus més just respecte a la seva identitat i la seva contribució a l’Estat. L’altra, només explicada de forma abstracta i liderada per gent com Puigdemont i Torra, molt mals gestors i increïbles defensors de la seva innocència en relació amb uns excessos que costa tant que condemnin, és molt més imperfecta tot i que les flames vespertines la facin més esplendorosa.