Els límits de l'independentisme

L’independentisme va mudant la seva pell, però hi ha dos elements que el conformen: la convicció de tenir raó i el deure morald’imposar la seva tesi, fins i tot depassant els límits socialment establerts. El 6 i 7 de setembre del 2017, els límits van ser les lleis. I es van trencar. Aquesta decisió ha marcat no només el moviment, sinó també Catalunya sencera. A dos milions de votants (i als seus fills) se’ls ha dit que la justícia i la llibertat es trobaven en el camí de la il·legalitat.

¿Què tenim ara? Un incendiari com a president de la Generalitat. Bona part de Catalunya convençuda quel’Estat espanyol és intrínsecament injust. Milers de ciutadans esperant el pròxim repte de la gimcana del Tsunami (que no és un joc). I centenars de joves convençuts que han de defensar ‘la seva llibertat’. El nou límit era la pau dels carrers i s’ha superat. Avui, Catalunya es divideix entre els que viuen amb horror la nit passadahorror  i els que troben la manera de justificar-la, destenyint aquest pacifisme tan pregonat. Hi ha més límits per sobrepassar i Catalunya ja no serà el lloc que somiem. Ni els uns ni els altres.