Anar al contingut

Hàbits de salut i canvi climàtic

Com frenar el desaprofitament dels aliments

Com frenar el desaprofitament dels aliments

Anna Bach-Faig y Natalia Panadero Martínez

Seguir un patró d'alimentació saludable i sostenible és una de les principals mesures per disminuir el malbaratament d'aliments

Un terç dels aliments s’acaben desaprofitant. Planificar la llista de la compra és una de les accions que podem dur a terme com a consumidors per cuidar la salut del nostre planeta i, per tant, la de totes les persones. El desaprofitament alimentari constitueix un problema a nivell global, en el qual a més s’amaga un gran malbaratament de recursos naturals que són de vital importància per a l’ésser humà, com són l’aigua i la terra.

En un món en què cada dia les xifres sobre la fam van en augment (820 milions de persones van patir gana el 2018, segons la FAO), al mateix temps i de forma paradoxal, cada any es malgasta un terç de la producció mundial d’aliments aproximadament. Gran part d’aquest desaprofitament es produeix a la Unió Europea, fet que suposa un 14% del desaprofitament global. Sense anar més lluny, a Espanya es malgasten 7,7 milions de tones d’aliments cada any, segons les dades proporcionades pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA). D’aquesta forma, el nostre país se situa com el setè país de la Unió Europea que més desaprofita els aliments.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Les taxes més altes de desaprofitament es concentren en els grups de fruites i hortalisses i arrels i tubercles.

Tal és la rellevància d’aquesta xacra que s’estén al nostre planeta que, al nostre país, l’Associació d’Empreses de Gran Consum (AECOC) ha convocat la ‘2a Setmana contra el desaprofitament alimentari’ en el marc de la campanya ‘L’Alimentació no té desaprofitament’, iniciada el 2012. A més, en els últims anys s’ha produït l’auge d’iniciatives  que tenen per objectiu disminuir el malbaratament d’aliments, especialment les que fan ús de noves tecnologies per aconseguir-ho. Un exemple clar és l’app mòbil Too Good To Go, present a 11 països europeus.

Als països industrialitzats, més del 40% de les pèrdues es produeix a nivell del comerç minorista i del consumidor. Per tant, el nostre paper com a consumidors és fonamental per donar solució a aquest problema. Amb algunes petites accions, podem ajudar a millorar la salut del planeta, la qual té una important repercussió sobre la salut de les persones.

Consells per cuidar el planeta

Seguir un patró d’alimentació saludable i sostenible és una de les principals mesures per disminuir el malbaratament d’aliments a nivell individual. Aquests patrons estan basats en el consum d’aliments de proximitat i de temporada, prioritzant el consum d’aliments d’origen vegetal sobre els d’origen animal. Especialment, s’han d’evitar els ultraprocessats, disminuint així l’ús de plàstics tan nocius per al nostre planeta. La nostra dieta mediterrània tradicional és un dels patrons d’alimentació saludable i sostenible més coneguts del món.

«Som el que mengem» però també com mengem.

Existeix un gran nombre d’aplicacions mòbils que poden facilitar el nostre camí cap a una alimentació basada en el mínim desaprofitament. Per exemple, la ja esmentada Too Good To Go disposa d’una xarxa d’establiments adherits que ofereixen els seus excedents en forma de paquet sorpresa perquè l’usuari el vagi a recollir. Una cosa similar ofereix l’app espanyola ‘Nice To Eat You’, en la qual l’usuari selecciona el lot d’aliments que més li interessi. D’aquesta forma, a l’establir un preu inferior a l’habitual dels productes, els consumidors aconsegueixen estalviar diners i disminuir el desaprofitament alimentari alhora.

Entre els consells útils que podem trobar per cuidar el planeta disminuint les pèrdues d’aliments, destaquen accions com la planificació de la llista de la compra; la cuina d’aprofitament  (recorda que generalment no s’aconsella mantenir els aliments elaborats durant més de dos dies en refrigeració i que a l’hora de reescalfar-los és molt important que es faci de manera uniforme, assolint 70ºC com a mínim al centre del producte); la rotació dels aliments, col·locant el més antics en la part davantera i així utilitzar-los abans; emmagatzemar els productes seguint les instruccions proporcionades a l’envàs; i al restaurant, emportar-se a casa el menjar que hagi sobrat en un recipient adequat.

Està a les nostres mans pal·liar els efectes del canvi climàtic canviant els nostres hàbits cap a estils de vida saludables i sostenibles que siguin respectuosos amb el planeta

Aprofitar el menjar que sobra no només té un impacte a les nostres butxaques, sinó també sobre el medi ambient. És hora de donar-li una segona oportunitat a allò que ens sobra, deixant enrere els prejudicis i donant-li el valor que mereix a una cosa tan preuada com el menjar. «Som el que mengem» però també com mengem.

Professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i Graduada en Infermeria per la Universitat de València (UV) i Màster universitari de Nutrició i Salut per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) respectivament.