Hàbits de salut i canvi climàtic

3
Es llegeix en minuts
zentauroepp50269983 opini n 06 10 2019 ilustraci n de maria titos para el lunes 191006190953

zentauroepp50269983 opini n 06 10 2019 ilustraci n de maria titos para el lunes 191006190953

Un terç dels aliments s’acaben desaprofitant. Planificar la llista de la compra és una de les accions que podem dur a terme com a consumidors per cuidar la salut del nostre planeta i, per tant, la de totes les persones. El desaprofitament alimentari constitueix un problema a nivell global, en el qual a més s’amaga un gran malbaratament de recursos naturals que són de vital importància per a l’ésser humà, com són l’aigua i la terra.

En un món en què cada dia les xifres sobrela famvan en augment (820 milions de persones van patir gana el 2018, segons la FAO), al mateix temps i de forma paradoxal, cada any es malgasta un terç dela producció mundial d’alimentsaproximadament. Gran part d’aquest desaprofitament es produeix a la Unió Europea, fet que suposa un 14% del desaprofitament global. Sense anar més lluny, a Espanya es malgasten 7,7 milions de tones d’aliments cada any, segons les dades proporcionades pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i AlimentacióMinisteri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA). D’aquesta forma, el nostre país se situa com el setè país de la Unió Europea que més desaprofita els aliments.

Les taxes més altes de desaprofitament es concentren en els grups de fruites i hortalisses i arrels i tubercles.

Tal és la rellevància d’aquesta xacra que s’estén al nostre planeta que, al nostre país,l’Associació d’Empreses de Gran Consum (AECOC) ha convocat la ‘2a Setmana contra el desaprofitament alimentari’ en el marc de la campanya ‘L’Alimentació no té desaprofitament’,iniciada el 2012. A més, en els últims anys s’ha produït l’auged’iniciatives  que tenen per objectiu disminuir el malbaratament d’aliments, especialment les que fan ús de noves tecnologies per aconseguir-ho. Un exemple clar és l’app mòbil Too Good To Go, present a 11 països europeus.

Alspaïsos industrialitzats, més del 40% de les pèrdues es produeix a nivell del comerç minorista i del consumidor. Per tant, el nostre paper com a consumidors és fonamental per donar solució a aquest problema. Amb algunes petites accions, podem ajudar a millorar la salut del planeta, la qual té una important repercussió sobre lasalut de les persones.

Consells per cuidar el planeta

Seguir un patró d’alimentació saludable i sostenible és una de les principals mesures per disminuir el malbaratament d’alimentsdisminuir  a nivell individual. Aquests patrons estan basats en el consum d’aliments de proximitat i de temporada, prioritzant el consum d’alimentsd’origen vegetal sobre els d’origen animal. Especialment, s’han d’evitar els ultraprocessats, disminuint aixíl’ús de plàstics tan nocius per al nostre planeta. La nostradieta mediterràniatradicional és un dels patrons d’alimentació saludable i sostenible més coneguts delmón.

«Som el que mengem» però també com mengem.

Existeix un gran nombred’aplicacions mòbils que poden facilitar el nostre camí cap a una alimentació basada en el mínim desaprofitament. Per exemple, la ja esmentadaToo Good To Godisposa d’una xarxa d’establiments adherits que ofereixen els seus excedents en forma depaquet sorpresaperquè l’usuari el vagi a recollir. Una cosa similar ofereix l’app espanyola ‘Nice To Eat You’,en la qual l’usuari selecciona el lot d’aliments que més li interessi. D’aquesta forma, a l’establir un preu inferior a l’habitual dels productes, els consumidors aconsegueixen estalviar diners i disminuir el desaprofitament alimentari alhora.

Entre els consells útils que podem trobar per cuidar el planeta disminuint les pèrdues d’aliments, destaquen accions com la planificació de la llista de la compra; la cuinad’aprofitament  (recorda que generalment no s’aconsella mantenir els aliments elaborats durant més de dos dies en refrigeració i que a l’hora de reescalfar-los és molt important que es faci de manera uniforme, assolint 70ºC com a mínim al centre del producte); la rotació dels aliments, col·locant el més antics en la part davantera i així utilitzar-los abans; emmagatzemar els productes seguint les instruccions proporcionades a l’envàs; i alrestaurant, emportar-se a casa el menjar que hagi sobrat en un recipient adequat.

Està a les nostres mans pal·liar els efectes del canvi climàtic canviant els nostres hàbits cap a estils de vida saludables i sostenibles que siguin respectuosos amb el planeta

Notícies relacionades

Aprofitar el menjar que sobra no només té un impacte a les nostres butxaques, sinó també sobre el medi ambient. És hora de donar-li una segona oportunitat a allò que ens sobra, deixant enrere elsprejudicisi donant-li el valor que mereix a una cosa tan preuada com el menjar. «Som el que mengem»però també com mengem.

Professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i Graduada en Infermeria per la Universitat de València (UV) i Màster universitari de Nutrició i Salut per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) respectivament.