Una dona de bé i de veritat

El mes passat van detenir un home que havia gravat la llarguíssima agonia de Susana Cortés, diabètica que va morir després d’haver patit una baixada de sucre. En el súmmum del sadisme, ell l’havia gravat i no l’havia auxiliat. Quan la policia va llegir els missatges i va escoltar les gravacions del mòbil de la Susana, van descobrir que ella havia sigut maltractada durant el temps que havia durat la relació. No havia volgut denunciar mai. Li feia vergonya. Amagava els blaus. Esperava que ell canviés. Pensava que l’amor tot ho canvia. I pensava que una dona de bé, de veritat, ha d’estar, en tota circumstància, del costat de la seva parella.

No existeixen estadístiques sobre homes que maten les seves mares a Espanya, així que he fet un experiment. He teclejat «Mata la seva mare» en el cercador.

I he trobat això:

Mata la seva mare a martellades. 

Mata la seva mare a trets. 

Mata la seva mare a punyalades. 

Mata la seva mare tirant-la des d’un quart pis. 

Mata la seva mare i conviu 10 dies amb el cadàver. 

Mata la seva mare, l’esquartera i se la menja... 

Titulars de notícies a Espanya.

Recentment ha sigut notícia el fet que una dona hagués tallat tots els llaços amb la seva família d’origen. En aquesta família hi ha: Un padrastre que ha estat dos anys a la presó per homicidi imprudent. Un germà que ha sigut condemnat per robatori amb violència d’un cotxe, per robatori amb agressió en un prostíbul i per agressió a un agent de policia. Un exmarit condemnat per malversació de béns i encausat actualment per alçament de béns. Una germana molt jove que van detenir conduint sota els efectes de l’alcohol i que en un programa de televisió van haver de subjectar entre diverses persones perquè gairebé n’agredeix una altra en directe. Una filla condemnada per agressió.

Sobre aquesta dona he llegit, una vegada, i una altra i una altra, la mateixa frase repetida en centenars de versions diferents: «Alguna cosa molt dolenta hi ha en ella si no es parla amb la família».

La dona que vol apartar-se d’aquest focus de conflicte tòxic és la rara, la dolenta... A tots els altres se’ls comprèn i se’ls exculpa. I es repeteix sempre el mateix. Una vegada i una altra: «¿Quin tipus de mare desnaturalitzada no voldria veure els seus fills?».

I llavors penso en aquestes dones dels titulars. I crec que els seus fills van aprendre la violència en entorns violents. En els quals l’agressió, l’abús de substàncies, el robatori, s’entén com a normal. I crec que aquestes mares no es van atrevir a anar-se’n, i que per això van acabar així. I que per cada mare assassinada hi ha centenars de mares que no moren, però que travessen una mort en vida. Vexades, humiliades, colpejades, insultades.

I crec que aquesta mare va decidir anar-se’n, allunyar-se del focus tòxic, establir límits sans, salvar-se.

Però la dolenta és ella.

Potser reconeixen la protagonista d’aquesta història. Ella no parla en els mitjans, però últimament els mitjans sí que parlen d’ella, per insultar-la. I cada vegada que repeteixen aquestes creences limitants d’«una mare que no es parla amb els seus fills és una de desnaturalitzada» o «una dona que no es parla amb cap membre de la seva família és una mala persona» condemnen una nova María, Carmen, Paloma, Luisa... a aguantar un infern. La María, la Carmen, la Paloma, la Luisa... no s’atreviran a anar-se’n.

De la mateixa manera que la Susana no es va atrevir a anar-se.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Com Susana Cortés, no voldran denunciar. Els farà vergonya. Amagaran els blaus. Esperaran que tot canviï. Pensaran que l’amor tot ho canvia. I pensaran que una dona de bé, de veritat, ha d’estar en tota circumstància al costat de la seva família i dels seus fills.