Les amigues esvalotades

Tinc diverses amigues esvalotades per l’aparició al mercat d’una nova joguina sexual. De fet, no és tan nou, el primer joc d’aquesta mena es va patentar fa cinc anys, però és ara que s’ha fet popular i ho està petant a les botigues reals i virtuals. Algunes usuàries afirmen que no volen més homes perquè cap d’ells és tan bo, tan constant i tan poc rondinaire. D’altres recorren a la hipèrbole per afirmar que és el millor que han comprat en la seva vida. N’hi ha una que el va regalant. A mi ahir me’n va regalar un. Encara no he tingut temps de provar-lo.

La joguina és petita, transportable i submergible. La pots portar a la bossa. Es carrega per USB i també s’endolla al corrent. Una sola càrrega dura mesos. Qualsevol podria pensar que tot això ja estava inventat, que el primer consolador es va inventar al segle XIX i que des d’aleshores hi ha hagut moltes generacions que l’han pogut disfrutar. Doncs no. La gràcia del nou artefacte és, precisament, que és diferent d’altres dispositius. El més important: no funciona per contacte. No està pensat per a la penetració. El resultat: proporciona uns orgasmes sense competència i en menys d’un minut. És a dir, s’adapta als temps que ens toca patir, en què tothom vol tenir grans experiències però ningú té temps per a res.

«Histèria femenina»

Tot i que potser la seva millor innovació és que no ha estat pensat per un home. O, almenys, no exclusivament. El disseny del primer prototip, que es va patentar el 2014, porta la firma de l’inventor americà Michael Lenke –propietari de més d’un centenar de patents– i de la seva dona Brigitte. Va ser ella, segons han dit, qui va participar en els assajos i qui el va ajudar a perfeccionar-lo.  Mai abans havia existit una joguina sexual que només tingués en compte el punt de vista de les dones.

Potser el pioner de l’assumpte, el metge també nord-americà Joseph Mortimer Granville, s’enfadaria molt amb mi si llegís això d’abans. Podria dir-me, i amb raó, que ell va ser el primer en pensar en els seus pacients quan va inventar el vibrador en les albors de l’electricitat, el 1870. El va utilitzar amb finalitats exclusivament terapèutiques –tot i que suposo que agradables per a elles– per curar l’anomenada «histèria femenina», una malaltia de dones que tenia símptomes molt variats que anaven de les sudoracions a la irritabilitat, passant per defalliments, taquicàrdies, insomni o mals de cap, entre d’altres. És a dir, que no sabem si eren menopàusiques, estressades o si sortien d’un refredat, però tot ho curava el doctor Granville amb dutxes vaginals i el seu exclusiu electrodomèstic vibratori.

Un misteri per als homes

Si algú està interessat en l’assumpte, li recomano que vagi a alguna de les funcions de ‘L’habitació del costat’, un text teatral de Sarah Ruhl que la temporada passada es va estrenar a la Sala Villarroel amb direcció de Julio Manrique, amb un magnífic repartiment i una formidable Carlota Olcina al paper principal, i que actualment està de gira per Catalunya (pròximes parades: Cornellà, Sant Julià de Lòria, Granollers, Manacor, Manresa, Cardedeu i Vic). Tracta sobre la invenció del vibrador, sí, però sobretot aborda l’absolut desconeixement que es va tenir al llarg dels temps sobre la sexualitat femenina i del misteri que va resultar per als homes, fins i tot per als més cultes i oberts de pensament.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Prefereixo comprendre’ls que culpar-los. La sexualitat femenina és sovint tan complexa que fins i tot a nosaltres ens sorprèn. Era més fàcil inventar-se tota mena de tabús i prohibicions que l’ocultessin, la neguessin, l’empobrissin o la condemnessin en lloc d’entossudir-se a fons a interpretar-la. I, per desgràcia, tot això encara és aplicable a molts països del món. Tot i que cal saber que la ignorància sempre porta conseqüències, i si els feminismes moderns han sigut una revolució en molts camps, en el de la sexualitat femenina han suposat un viatge espacial. De sobte les dones vam descobrir-ne els trucs i les mentides. Vam descobrir el plaer, que pot ser en solitari (com ells, ni més ni menys) i només pel gust d’experimentar-lo. De sobte, nosaltres som expertes i propietàries de nosaltres mateixes (per primera vegada en la història) i ells s’han d’espavilar per guanyar-se el lloc. Hem après a pronunciar un munt de paraules que ells encara temptegen: clítoris, vulva, orgasme, ‘squirting’... I amb tanta alegre novetat es presenten les ‘influencers’ i ‘youtubers’ d’avui dia, intel·ligents noies que, amb el vibrador revolucionari a la mà, expliquen amb tots els ets i uts els seus avantatges a un exèrcit de seguidores. Les veig i les escolto i no puc deixar de pensar en què diria la meva àvia si les conegués. I no saben com celebro que la meva filla hagi nascut en aquesta època.

I ara els deixo, que tinc una coseta per provar.