La guerra comercial toca Espanya

La decisió de l’Organització Mundial de Comerç (OMC) que estableix que diversos països europeus, entre els quals hi ha Espanya, van subvencionar de manera indeguda Airbus i van perjudicar la nord-americana Boeing ha donat ales al proteccionisme de Donald Trump, disposat a acollir-se a qualsevol pretext per dinamitar el comerç global, tot i que sigui a costa de perjudicar els seus aliats. L’OMC estima en 6.900 milions d’euros el mal causat i autoritza que els Estats Units gravin per aquest import gravin les importacions procedents d’Europa, una cosa que tindrà un especial impacte, a més de per Espanya, a França, Alemanya i el Regne Unit, que van donar préstecs a Airbus a un interès tou. Una modalitat d’ajuda pública que potser adultera la lliure competència, però que és semblant a l’aplicada pels Estats Units per afavorir els seus fabricants.

La guerra comercial està servida. Si abans del 18 d’octubre no hi ha un acord entre els Estats Units i la Unió Europea, una cosa improbable després que Trump hagi llançat les campanes al vol al presentar com un gran triomf la decisió de l’OMC, els importadors nord-americans pagaran un 25% més per l’oli d’oliva, les olives, els productes porcins, el vi i els derivats lactis procedents d’Europa, especialment dels països membres del consorci aeronàutic Airbus. Un càstig que a Espanya recaurà sobre exportacions per valor de 1.000 milions d’euros, amb l’agreujant que el sector perjudicat, l’agrari, es veurà afectat per un contenciós en el qual no té ni art ni part, en plena desacceleració econòmica i sense possibilitat d’acollir-se a mercats alternatius.

Són així mateix servits els ingredients essencials per a una escalada en la penalització de les importacions en els dos sentits. És de preveure que la UE reaccionarà amb igual o similar determinació a com ho ha fet l’Administració de Trump, jutjant per les primeres declaracions de la comissària de Comerç, Cecilia Malmström, i per les previsions fetes a l’abril per Brussel·les sobre productes nord-americans susceptibles de ser gravats amb aranzels, entre els quals hi ha el quètxup i les videoconsoles, si esclatava la crisi. I no hi ha cap dubte que, per poc que s’encastellin les parts, la disputa tindrà repercussions en les finances globals, que emeten senyals inequívocs de refredament, refredades pel proteccionisme dels Estats Units, la guerra comercial que la Xina manté amb el seu gran rival i la repercussió del ‘brexit’ en l’economia europea.

Pot afirmar-se que amb aquesta última entrega del nacionalisme econòmic de Trump es concreta de manera molt eloqüent la idea que va formular fa uns quants dies: el futur no és dels globalistes, sinó dels patriotes. El gran risc és que, amb aquesta filosofia, les guerres comercials entre els grans pols econòmics –els Estats Units, la Xina, la UE– es converteixin en una malaltia crònica, que tindrà com a primers perjudicats els consumidors, que veuran com s’encareixen les seves compres, i els importadors, que hauran d’afrontar una disminució del seu volum de negoci, mentre que els beneficiats, si n’hi ha, seran només uns quants.