Cau la pirateria cultural

Evolucionar per sobreviure, aquest ha sigut l’esforç de la indústria de la cultura durant els últims anys. L’arribada d’internet va significar el seu particular meteorit. Va arribar, va impactar i va desestabilitzar la producció i la distribució de la indústria creativa, especialment aquella que podia ser digitalitzada. La pirateria va sumir en la precarietat a amplis sectors, especialment els més febles: els autors. Però la tendència es reverteix.

Sembla que la cultura, almenys una part, ha sabut trobar el seu sistema particular d’adaptació. Una macroenquesta del Ministeri de Cultura assenyala que, des del 2015, els qui reconeixen descarregar il·legalment música han baixat del 18,3% al 5,1%, i del 16,1% al 3,7% en el cas dels vídeos. Si bé la consciència social més gran i el reforç en la persecució d’aquest hàbit fraudulent han tingut alguna cosa a veure en la caiguda de la pirateria, l’oferta legal més gran de continguts culturals per internet ha contribuït especialment al seu descens.

El fenomen de les plataformes és especialment interessant, ja que ha revertit el que semblava impossible: el consumidor d’internet sí que està a disposat a pagar pels continguts. És cert que d’una manera diferent de la irrupció de la xarxa, però almenys s’ha trencat el binomi internet/gratuïtat que semblava haver-se instaurat per sempre. La gran qualitat i l’amplísima varietat dels continguts de les plataformes han aconseguit captar i fidelitzar els usuaris. Més del 52% dels enquestats van declarar estar subscrits a alguna d’aquestes plataformes.

No obstant, el descens de la pirateria no ha arribat a tots els sectors. La reducció és baixa als llibres i només passa del 2,5% al 2,1%. Les dades del món editorial assenyalen que el fenomen ha de ser encara més gran: mentre que el 20% dels lectors diuen llegir llibres digitals, les vendes en aquest format només arriben al 5%. Aquestes dades insten l’Administració a redoblar el seu esforç contra la pirateria, però també el sector editorial per buscar noves fórmules que li permetin trobar el seu sistema particular d’adaptació.