Franco i l'ànima

Va arribar amb la pompa de 40 anys governant Espanya amb puny de ferro, després de provocar i guanyar una guerra fratricida que va assolar el país. Va ser sepultat sota una llosa de granit de 1.500 quilos. 37 metres més amunt, una cúpula formada per més de cinc milions de tessel·les. Una obra que mostra: «L’ànima espanyola, encarnada en totes les categories d’homes i dones de la història pàtria, puja al cel per unir-se a l’Església triomfant».

I aquí es va quedar part de l’ànima d’Espanya, atrapada entre el granit i la cúpula, enredada per la presència de les restes de contendents dels dos bàndols que mai van voler ser-hi i l’aire viciat pels homenatges ultres. Una democràcia no pot suportar un mausoleu monumental per a un dictador i morts a les cunetes. Les restes de Franco se’n van i amb elles l’homenatge públic a la seva presència. Sense el guardià de l’odi, arriba el moment de crear un espai de silenci i escoltar totes les veus del passat. Els dos bàndols van tenir múltiples bàndols. I de tots dos ens n’arriba el ressò del dolor i de la por. Només si aprenem a escoltar-lo podrem pactar amb la nostra memòria col·lectiva.