Errejón i els Comuns

Íñigo Errejón, impulsat pel seu partit, salta a l’arena del 10-N. La cita l’agafa sense els deures nacionals fets. Arriba el temps de les aliances i les fallides

Ha plogut molt des d’aquell març del 2016 en què Pablo Iglesias va tirar una galleda de calç viva a la investidura de Pedro Sánchez. Llavors, la cara d’Errejón va ser premonitòria. Afloraven la desconfiança i les divergències estratègiques. Ara, amb un Iglesias desgastat i desconnectat emocionalment de tants que hi van confiar (només així s’explica la compra del xalet), Errejón pot ser la pròxima esperança. Però no serà fàcil. I pot convulsar els Comuns.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Davant un Iglesias que combrega amb la pulsió més sobiranista de Jaume Asens, units per l’interès a demolir el que ells anomenen el ‘règim del 78’, Errejón pot sintonitzar amb el corrent federalista. El mateix que es va sentir representat per Joan Coscubiela o Lluís Rabell aquella negra tardor del 2017, el que va desaprovar la ruptura amb el PSC a l’Ajuntament de Barcelona. Encara és aviat per dibuixar pactes, però els federalistes acaben de sumar algun as a les seves cartes.