Un front comú cultural

La vida d’un llibreter transcorre la major part del dia entre les quatre parets de la llibreria treballant amb un material que va molt més enllà d’aquest espai físic i d’aquell temps concret. Si nosaltres treballem en un moment i en un espai determinats, el resultat immaterial de la nostra feina s’expandeix en la definició d’un mapa, cultural, en el nostre cas, molt més ampli. Això que dic sona pretensiós, però és veritat; igual que seria veritat si ho digués un treballador d’una fàbrica de cotxes, d’un viver municipal o d’una clínica veterinària.

Fa temps que Jorge Carrión ens explica el mapa global de les llibreries. Ho va fer al seu llibre 'Librerías’,ho continuava fent fins aquesta mateixa setmana amb els articles que firmava en l’edició en espanyol del 'New York Times' i ho continuarà fent, n’estic convençuda, en els diferents mitjans en què col·labora.

Als llibreters ens serveixen de molt els articles de Jorge Carrión. Quan es treballa en alguna cosa de prop, és fàcil perdre la perspectiva i, per a nosaltres que passem moltes hores tancats inventant-nos maneres de rendibilitzar el negoci, no tenir aquesta visió global del sector ens faria caure una vegada rere l’altra en errors que comportarien la pèrdua del nostre objectiu principal: la venda de llibres.

Notícies relacionades

Memòries d'una llibretera

Un fons d'inversió compra la cadena de llibreries més gran dels EUA

Fa uns dies, mentre llegia el seu últim article en el 'NYT', en què explicava què s’inventen algunes llibreries del món per sobreviure (llogar espais per passar la nit, acollir casaments i altres cerimònies socials...), pensava que posar llits era cosa d’hotels i muntar festes era cosa de bars i restaurants; que si l’oferta d’una llibreria s’ha de diversificar, abans de recórrer a recursos més propis d’altres sectors, hauríem d’acudir als sectors que ens són afins: les arts escèniques, la música, el cine, l’art... donant-los l’estatus no de seccions, això ja ho fem, sinó de contingut primordial, igual que fem amb la literatura.

Fer una mena de cara comuna cultural, amb els llibres (les llibreries i les biblioteques) en el centre: això és el que crec que fa falta aconseguir.