Anar al contingut

Nova cita electoral

GRAF4574. MADRID, 06/06/2019.- El rey Felipe VI saluda al líder del Partido Socialista PSOE, Pedro Sánchez (i), en el Palacio de la Zarzuela, dentro de la ronda de consultas con los dirigentes de los partidos políticos con representación parlamentaria para designar candidato a la investidura. EFE/Juan Carlos Hidalgo ***POOL***

Juan carlos Hidalgo (EFE)

El càstig és votar el mateix

Matías Vallés

Després de l'insult rebut del seu president del Govern, el votant progressista trama una venjança a l'altura de la burla

Quins temps aquells en què el Rei proposava un candidat a president del Govern (art. 99.1 CE), l’aspirant exposava el seu programa (art. 99.2 CE) i el Congrés li atorgava la seva confiança (art. 99.3 CE). Avui no sabem si el Rei s’aventurarà a assenyalar un presidenciable, perquè tant Rajoy com Sánchez han rebutjat la proposta règia en un gest despectiu que hauria de preocupar els obsessos dels cops d’Estat. Si el designat s’atreveix a encarar-se amb la Cambra, en sortirà apallissat, fins a en set dels últims vuit intents. Davant la invalidació del mecanisme constitucional, els primers ministres li són nomenats a aquest monarca per l’esquena d’una moció de censura.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

La novetat d’aquesta temporada tardor-hivern és trair a les urnes. En aplicació del mandat brechtià de dissoldre el poble en lloc de liquidar el Govern, el president en funcions va retreure dimarts passat als seus conciutadans que votessin malament i els va anunciar que seran condemnats a tornar al col·legi electoral fins que n’aprenguin. La conclusió és que els espanyols no saben governar-se, una delícia simultània per als entusiastes de la llegenda negra i del franquisme. La dreta vota; l’esquerra es pren el vot massa seriosament.

Després de l’insult  rebut del seu president del Govern, el votant progressista conscienciat i conscienciós trama una venjança a l’altura de la burla. La primera temptació és emigrar a sigles menys inhòspites, o quedar-se a casa amb Netflix el 10-N. No obstant, l’autèntic vot de càstig consisteix a votar exactament el mateix que a l’abril i confiar que la resta de la multitud es comporti de la mateixa manera. No per refugiar-se en l’ignasià «en temps de desolació, mai fer mudança», sinó per demostrar als candidats repetits qui mana aquí. Els primers indicis estadístics sobre l’anul·lació dels transvasaments de sufragis apunten a un repartiment d’escons similar al vigent. Aquest calc no només restauraria la democràcia violentada, sinó que deixaria en evidència els autors del desfalc.