Anar al contingut

LA CLAU

La missió de l'amnistia

Ferran Nadeu

La missió de l'amnistia

Luis Mauri

La força de la campanya per l'amnistia no està en si és materialitzable o il·lusòria, sinó en el seu potencial emocional just quan l'independentisme mostra símptomes de fatiga, al carrer i a les enquestes

Estava cantat. La demanda d’amnistia en resposta a les previsibles condemnes del judici de l’1-O s’obre pas com el nou comodí tàctic de la retòrica nacionalista. El nou hit del procés. Va començar predicant-ho l’exdiputat republicà Joan Tardà, acaba de ser beneït pel consell polític de la CUP i demà serà un clamor unànime a les files independentistes.

L’última amnistia concedida a Espanya va ser la de 1977, després de la llarga nit de la dictadura. A diferència de l’indult, que perdona totalment o parcialment el compliment de la pena però no eximeix de la culpa, l’amnistia anul·la el delicte, declara inexistent la culpa. Un any després, la Constitució de 1978 va prohibir la concessió d’indults amb caràcter general, és a dir, els que no s’apliquen individualment, cas per cas, sinó que afecten un col·lectiu de persones. Com a mesura de gràcia, l’indult general presenta similituds amb l’amnistia, però la Carta Magna no s’hi refereix de manera expressa.

L’amnistia, doncs, no està vetada per la Constitució. Sobre el paper, el Congrés podria legislar en aquest sentit, en el més que improbable cas que la majoria parlamentària impulsés la gràcia. Tot i així, l’acoblament de l’amnistia en l’arquitectura legal d’un Estat democràtic és un concepte jurídic controvertible: suposaria, de fet, la derogació de la llei penal de l’Estat de dret, una cosa així com una recodificació de la mateixa democràcia.

Un estat de la ment 

Els punts jurídics i polítics que anticipen la inviabilitat de la demanda d’amnistia són irrellevants per al càlcul independentista. La força de la idea no resideix en si aquesta és materialitzable o il·lusòria (com en la resta de l’arsenal argumental nacionalista), sinó en la seva indubtable i enorme capacitat d’engendrar una emoció col·lectiva. Una recreació mística de la lluita contra la dictadura. Un estat de la ment.

Aquest és el rendiment que els creadors de la idea esperen d’aquesta. Un nou impuls polític quan la mobilització independentista mostra símptomes de fatiga i desengany, al carrer i a les enquestes. Aquesta és l’autèntica missió de la demanda d’amnistia.