ANÀLISI
¿Hem de témer el 'brexit'?
El sotrac sobre els fràgils equilibris econòmics o un debilitament de la UE serien alguns efectes indirectes
zentauroepp49828539 ani brexit protesters demonstrate outside the houses of parl190912171923 /
El ‘brexit’ és una mala notícia. Sí, a més, es dona sense acord, molt pitjor. No és d’estranyar, doncs, l’alarma generalitzada i el continu anàlisi de les seves previsibles conseqüències. Aquestes són de dos tipus, aquelles que incideixen de manera directa i immediata en sectors concrets, i les que, de manera difusa, afecten el conjunt de l’economia. Sobre les primeres, i ateses les futures limitacions a la lliure circulació de persones i mercaderies, i la gairebé segura devaluació de la lliura, els afectats són l’exportació, el turisme, l’immobiliari i els professionals espanyols al Regne Unit.
Les nostres exportacions es poden veure perjudicades per l’augment de preus que comporten els aranzels i el menor poder adquisitiu d’una moneda depreciada. En aquest sentit, el mercat britànic, fins i tot sent rellevant, no ho és en la mesura del francès o alemany. Alhora, els venem majoritàriament productes de valor afegit, per la qual cosa hi pot haver marge per absorbir la càrrega aranzelària. Sobre la devaluació, la lliura ja ha caigut un 20% des del 2016, per la qual cosa no són probables depreciacions similars.
Substituir el turisme britànic
Per la seva banda, el turisme o la residència permanent al sud d’Europa constitueix, de fa moltes dècades, un bé de gairebé primera necessitat per als britànics. És previsible una disminució del nombre de visitants, però no una caiguda radical. A més, aquesta arriba en un moment en què, necessàriament, l’oferta espanyola s’ha d’orientar cap a un turisme de més valor afegit. Si actuem amb encert, aquesta caiguda del turisme britànic s’ha de substituir per aquell que, amb menys visitants, ens aporta més beneficis.
I sobre els professionals al Regne Unit, molts d’ells treballen en àmbits tan fonamentals com la sanitat. Impossibles de substituir a curt termini per l’oferta local, l’opció espanyola continuarà sent molt competitiva.
Aquesta lectura del ‘brexit’ perd optimisme quan comencem a considerar els seus efectes indirectes. Entre altres, el sotrac sobre els fràgils equilibris econòmics globals, tan sensibles als conflictes polítics; el debilitament d’una Unió Europea en la qual el Regne Unit resulta fonamental en molts àmbits, com és el cas de la defensa; i, finalment, el que representa aquesta destrossa democràtica en el parlamentarisme més antic i referencial del nostre món. Observar com la tradicionalment, oberta i avançada societat britànica s’encamina conscientment cap a escenaris dramàtics, i es mostra incapaç de frenar a temps, convida a pensar que altres temeritats resulten factibles.
Boris Johnson està fent seva la frivolitat i altivesa del seu antecessor David Cameron, que va convocar un referèndum per a una qüestió tan complexa i transcendental en uns moments de profunda crisi. Curiosament, tots dos s’han format en el tan reconegut i elitista Eton College. A la meva escola catòlica de barri ens ensenyaven aquella màxima de sant Ignasi: «En temps de desolació, mai fer mudança».Tan senzill com a això.
