La nova CE
Estil europeu
La vicepresidència de la Comissió, proposada per Von der Leyen, que inclou la migració al costat de la seguretat, l'ocupació i l'educació és un absolut disbarat
49797272 60 /
La nova organització del Col·legi de Comissaris, proposada per la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, és, si més no, original i imaginativa. Tant és així que semblés dissenyada per un d’aquests 'coaches' de 'mindfulness' que ens asseguren que respirant profundament i utilitzant les paraules adequades es pot aconseguir la felicitat. En el cas de la UE, la tranquil·litat, la solidaritat i la seguretat són els objectius i els noms de les principals vicepresidències, els mitjans per aconseguir-los.
En aquest mateix llenguatge zen, Von der Leyen, proposa amb el Pacte Verd que Europa es converteixi al primer continent climàticament neutre, ignorant que hi ha països que encara no són membres de la UE, i el portarà Timmermans; planteja avançar en una economia que funcioni per a les persones, perquè se sobreentén que, fins ara, només funcionava ¿per a qui exactament?; o el títol més polèmic de tots, el de la vicepresidència dedicada a la protecció de l’estil de vida europeu, al comandament del conservador grec Margaritis Schinas, en què s’inclou la migració al costat de la seguretat,l’ocupació ol’educació evidenciant l’amenaça que representa la primera. Un absolut disbarat, que malgrat el més que probable canvi de nom, no alterarà el seu contingut que és realment el més compromès i el que evidencia, fins a quin punt els discursos construïts en termes culturals han arrelat en els conservadors europeus.
Per descomptat, no es pot ignorar la dificultat de compondre un Executiu en què conviuen no dos, sinó cinc sensibilitats diferents, quan no antagòniques, ¡que els ho diguin als diputats del Congrés! Però això és, exactament, el que han fet tots i cadascun dels anteriors presidents de la Comissió, construir un puzle consistent amb allò que els arribava dels estats membres. Efectivament, és hora de reforçar la UE, però no només davant l’assertivitat xinesa, sinó també cap endins, construint des de la coherència, la defensa de l’Estat de dret i dels drets humans, un autèntic estil europeu.
