Aïllats en el mal

De la violació en els videojocs a la pornografia sense filtres. De les pantalles als assalts als carrers. Entremig, un immens buit en formació i empatia. Les dones, com a simples cossos per utilitzar. No hi ha compassió ni remordiments. Sí potser l’adrenalina de la caça augmentada pel grup. També l’eufòria de sentir-se superior. I la impunitat. Res té conseqüències, això creuen. Per supèrbia o per pura ignorància. L’últim trofeu ja no és la dona vexada, és el vídeo de l’agressió.

El reportatge ‘En la ment de ‘La manada’’, de Juan Fernández a EL PERIÓDICO, desgrana el tràgic fenomen de les agressions grupals. Les violacions no són noves i són la manifestació extrema del masclisme, però les actuals ‘manades’ –tan joves, fins i tot menors– resulten alarmants. Delaten un fracàs en la transmissió de valors i en la formació emocional. És evident que falla l’educació, especialment en la manera de relacionar-se amb unes pantalles que obren al món i aixequen murs, professores del bé i del mal. ¿Fins a quin punt poden arribar a aïllar, a insensibilitzar, de les emocions de l’altre?