Anar al contingut

Al comptat

Un país en 'stand by' ¿perpetu?

Juan Medina

Un país en 'stand by' ¿perpetu?

Agustí Sala

Votar és el millor reflex d'una democràcia, però no fa falta fer-ho amb tanta assiduïtat

Estic d’acord amb Oriol Junqueras. El líder d’ERC, empresonat des de fa gairebé dos anys a l’espera del judici del procés, assegura que no hi ha millor reflex de democràcia que votar. Entrant al cos a cos amb el president Quim Torra i el seu predecessor, Carles Puigdemont, que van rebutjar avançar eleccions a Catalunya, Junqueras assegura en el seu compte de Twitter que «no s’havia vist mai que algú digui que el fet que la gent voti debilita les institucions. ¿Des de quan l’exercici democràtic del dret de vot debilita les institucions d’un país?».

De fet no fa més que fer servir els arguments de l’independentisme –també Junts per Catalunya i l’entorn de l’expresident– per defensar un referèndum. És cert: No hi ha millor manera d’exercir la democràcia que acudint a les urnes. Però també és veritat que no fa falta fer-ho amb l’assiduïtat amb què s’està produint últimament a Espanya per incapacitat o falta de voluntat dels protagonistes polítics.

És necessari que hi hagi estabilitat i que el bloqueig polític no es normalitzi. Que els governs durin períodes una mica més llargs i que puguin dur a terme estratègies de país, en un sentit o un altre (una cosa que l’ERC de Junqueras sembla més disposada a facilitar que Unides Podem. I no diguem que el PP Ciutadans) és necessari.

I més quan s’acumulen assignatures pendents com la situació dels comptes de la Seguretat Social per al pagament de les pensions o els canvis que cal introduir en la legislació del mercat laboral, per posar només uns exemples de matèries que s’haurien d’haver emprès ja fa molt temps. O el finançament autonòmic, amb un sistema caducat des del 2014, o la transició ecològica i les mesures necessàries per pal·liar els efectes en l’ús de l’automatització. Déu n’hi do.

L’economia espanyola ha donat mostres de resiliència: fins ara s’ha adaptat bé a la falta d’estabilitat política. Però això segur que té un límit, quan fins i tot en un país amb inestabilitat congènita com Itàlia són capaços de posar-se d’acord en unes setmanes per a la formació d’un govern.

Els indicadors apunten a una desacceleració. Ningú ho posa en dubte. Encara no hi ha res que anticipi una recessió o una crisi profunda. Però no depenem només de nosaltres mateixos, sinó de com marxen països com Alemanya, que entreveu una possible recessió, i de com evolucionen la pugna comercial dels EUA i la Xina o el ‘brexit’.

Hauríem d’afrontar com a mínim allò que depèn de nosaltres mateixos com a país per poder navegar amb més garanties quan el mar estigui embravit. La responsabilitat d’evitar que l’‘stand by’ sigui perpetu és de tots, a esquerra dreta.