Les dues Gretes

Si diem Greta, molts pensaran en aquesta nena que  ha creuat l’Atlàntic sense emetre diòxid de carboni i molt pocs recordaran aquella que va ser coneguda com “la Divina”, la Garbo, la dona que no reia mai, de tal manera que quan va estrenar 'Ninotchka', la comèdia de Lubitsch, la propaganda de l’època va anunciar-ho com un esdeveniment: “Garbo laughs”. La Garbo riu. Tenen això en comú, les dues Gretes, que riuen molt poc.

Mentre creuava l’Atlantic, la Thunberg també ha rigut una mica. Ens ha anat informant del bon temps i de les tempestes i, quan el dia era solejat, reia. És un descans que hagi arribat sana i estàlvia a Nova York, però amb ella tinc un malson. No puc deixar d’imaginar-la com la protagonista d’una pel·lícula de ciència ficció. Som a l’any 2100 i la temperatura ha pujat els dos graus fatídics. Una dona viatja al passat per trobar la salvació del planeta i descobreix que tot és en mans de la nena sueca. Li ho comenta i la nena decideix, efectivament, salvar la Terra i travessa els mars en un vaixell del nét de Grace Kelly. No sé gaire com acaba. Encara he de decidir si és de terror, si és un drama escandinau o si es tracta d’una comèdia.