Pensions i miracles

Des de fa alguns anys s’ha generat un gran debat sobre les nostres pensions. D’una banda, els afectats, en desacord amb qualsevol tipus de reforma que impliqui una pèrdua de poder adquisitiu. Per una altra, els organismes internacionals i nacionals reclamant aplicar reformes urgentsper assegurar la seva viabilitat futura. I finalment, alguns polítics el punt de vista dels quals canvia i té relació directa amb la proximitat a les eleccions.

El nostre sistema públic de pensions éscontributiu, obligatori i de repartiment:el que es recapta en cotitzacions aquest mateix any serveix per pagar les prestacions dels pensionistes. Per tant, és significatiu aconseguir un equilibri raonable entre població activa i pensionistes. El cert és que aquesta proporció tendeix a trencar-se mentrela despesa va augmentant sense limitació,malgrat el bon comportament de la nostra economia. 

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

El lector fa temps que es pregunta si està en risc el sistema públic de pensions. Seré positiu i la meva opinió és que no ho està. Ara bé, no adoptar cap mesura urgent implicarà una bretxa cada vegada més gran entre el que es paga i es recapta, amb el consegüent augment del dèficit dels comptes públics. Quan això passa queden poques alternatives per solucionar el problema. La primera, demanar més finançament per pagar-lo amb el consegüent cost afegit i el nostre deute gairebé insostenible. La segona, disminuir altres despeses corrents que apareixen als Pressupostos, si no volem trencar la barrera del dèficit que ens imposa Europa. En aquest escenariel seu impacte social no seria gens desitjable. I una tercera opció passaria per apujar els impostos. El seu efecte col·lateral implicaria una pèrdua de poder adquisitiu dels ciutadans, una caiguda del consum de béns i serveis i com a resultat final, un augment de l’atur.

Per aquesta raó, adquireix gran importància que el ciutadà percebi queno existeixen miracles, ni decisions fàcilsi que haurà de posar molt de part seva. Només puc realitzar tres recomanacions. Un: insistir a no retardar més el debat i les reformes per instaurar un nou model de pensions. Han de serconsensuades i aprovades com a definitivesper totes les forces polítiques. Les reformes i contrareformes del passat tan sols han minvat la credibilitat i la reputació del nostre sistema. Dos: el ciutadà ha d’estar periòdicament informat i ha de rebreuna notificació anual de les seves aportacions a la Seguretat Social,conjuntament amb les contribucions realitzades per la seva empresa. Així mateix se li haurien d’adjuntar diferents escenaris de com quedaria la seva pensió al finalitzar la seva vida laboral. Tres: és necessari fomentar i millorar les taxes d’estalvi de les llars. L’etapa de pensionista s’inicia irremeiablement amb una rebaixa dels ingressos, mentre queles seves despeses corrents tendeixen a mantenir-se. Tan sols l’estalvi podrà cobrir aquest ‘gap’. Aquí tampoc hi ha miracles.