IDEES

Bowie abans de Bowie

El documental de Movistar 'David Bowie: the early years' (David Bowie: els primers anys), que també podria haver-se dit 'El triomf de la voluntat'

2
Es llegeix en minuts
lmmarco49584010 david bowie documentary will explore his early years190827132929

lmmarco49584010 david bowie documentary will explore his early years190827132929

Hi va haver una època en què David Bowie encara no era David Bowie, sinó un noi anomenat Davey Jones que vivia en un poble pròxim a Londres, encaixava amb dolorós estoïcisme el desafecte de la seva mare, una dona de gel, i somiava ser una estrella del rock.

Corrien els anys 60 i el nostre home no n’encertava ni una. Formava un grup darrere d’un altre –The Lower Third, The Buzz...– i no arribava enlloc: fins i tot la BBC el va descriure en un dels seus informes interns com un tipus sense talent ni personalitat que no triomfaria mai.

En aquells anys se centra el documental de Movistar 'David Bowie: the early years' (David Bowie: els primers anys), que també podria haver-se dit, amb el permís de Leni Riefehnstal, 'El triomf de la voluntat’, ja que Davey Jones era dels que mossegava i no deixava anar, s’enfonsava una estona davant de cada nou fracàs i tornava ràpidament a la càrrega. El documental acaba el 1973, quan Bowie, adoptant la personalitat fictícia de Ziggy Stardust, ja arrasa en les llistes d’èxits i ven discos com a xurros. Però abans d’això....Com deia el cèlebre espiritual negre, ningú sap les desgràcies que he vist, ningú les coneix tret de Jesús.

Notícies relacionades

El documental compta amb la presència d’amics i coneguts de Bowie –companys de grups oblidats, el seu etern company i productor Tony Visconti, Lindsay Kemp, la seva primera nòvia formal, l’etèria Hermione Farthingale, o una cosina seva molt graciosa–, però no apareix en cap moment la seva primera dona, la inefable Angie, que ara és una senyora pesada que només dona senyals de vida per posar verd el difunt, però que a començaments dels 70 es va partir la cara per fer triomfar el seu maridet. I no s’ha d’oblidar que a Angie se li atribueix la invenció del 'mullet', aquest pentinat absurd, curt pels costats, llarg per darrere, que va triomfar molt a Alemanya i fins i tot va arribar al món del country, com bé sap Billy Ray Cyrus.

Entre tots tracen un retrat bastant aproximat del que era David Bowie abans de ser David Bowie. I el material d’arxiu, tret d’alguna peça vergonyosa (Bowie fent de mim), resulta molt interessant, sobretot el del grup folk Feathers, que va muntar el nostre heroi amb Hermione i un col·lega. Aquesta és la història d’un artista a la recerca de si mateix i resulta d’obligada visió per a qualsevol a qui, com a mi, Bowie li alegrés la vida.

Temes:

David Bowie