Al contraatac

Esquerra pota negra

Compte amb l'estratègia de perdut per perdut, la manta al coll ja que ja se sap que les urnes les carrega el diable, i el PP ja camina fent-li picades d'ullet a Vox

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp49001517 fotodeldia  graf1326  madrid  09 07 2019   el presidente del190822203715

zentauroepp49001517 fotodeldia graf1326 madrid 09 07 2019 el presidente del190822203715 / Juan Carlos Hidalgo

Expliquen les cròniques que, en els mesos previs a l’esclat de la guerra civil, els cambrers afiliats a la CNT, en lluita per una millora salarial i l’abolició de les “indignes” propines,es van embolicar a cops de puny més d’una vegada amb els seus col·legues sindicats a laUGT, tant a Barcelona com a Madrid. També hi va haver pals a manta en els mítings socialistes de llavors entre partidaris d’Indalecio Prieto i Largo Caballero per les discrepàncies de si havien de participar o no en els governs republicans, considerats burgesos: els caballeristes titllaven el primer de “traïdor” i “col·laboracionista” per aspirar al pacte, mentre que Largo Caballero se'l va acusar d’“ambició personal” i “revolucionarisme infantil”. Així doncs, com bé va assenyalar l’hispanista Raymond Carr, més que la “conjura roja” que pregonava la propaganda dels generals, el que els sectors esquerrans desplegaven el juliol de 1936 era “una incoherència caòtica”. En un bucle més vell que la tos, l’esquerra espanyola pateix d’una tendència endèmica a la divisió i al caïnisme, a la pugna estèril per veure qui té la pota més negra, el jabugo moral, les cinc jotes de la puresa ideològica, quan en certs moments, com aquell, el pragmatisme s’hauria d’imposar pel seu propi pes.

Notícies relacionades

I en aquestes estem, salvant les enormes distàncies. Pedro, Pablo i els ‘ritornellos’ en la història del seu desamor; ni contigo ni sin ti, tienen mis males remedio. Sánchez i Iglesias, la desconfiança mútua dels quals es mesura per cabassos, no es traguen. Els sobren motius, sens dubte. El líder socialista, amb el mentó en alt, va tractar amb massa arrogància el cap de files dels podemites, donant per fet el ‘sí, vull’, mentre que la formació morada sembla continuar vivint al país de Mai Més, ja que després del mastegot electoral, amb 42 escons, no és evident caminar reclamant una vicepresidència i tres ministeris. ¿Seran capaços de cavar un tallafoc en 30 dies? ¿O anirem a eleccionseleccions? Compte amb l’estratègia de perdut per perdut, la manta al coll ja que ja se sap que les urnes les carrega el diable, i el PP ja camina fent-li picades d’ullet a Vox per evitar la “fragmentació letal”.

Amb Alemanya en possible recessió, el ‘brexit’ a les portes i la sentència sobre el procés al caure, aquesta interinitat no afavoreix ningú. Una mica de ‘realpolitik’, sisplau. Quan l’alternativa és una cullerada de purgant, resulta preferible menjar xòped que pernil per a gurmets.