Incendis a l'Amazònia
Fum
Els negacionistes de l'emergència climàtica, una mena de feixisme antiecològic, ocupen llocs de poder a bona part d'un planeta amb un atmosfera que no entén de fronteres
FILE PHOTO Smoke billows during a fire in an area of the Amazon rainforest near Humaita Amazonas State Brazil Brazil August 17 2019 Picture Taken August 17 2019 REUTERS Ueslei Marcelino File Photo /
Poques sensacions tan angunioses com lesd’ofegar-se. Quan falta l’aire –com sap qualsevol asmàtic– la sensació d’angoixa és enorme, perquè tot el cos reacciona com si la mort fos imminent. Les notícies delsincendis forestals, sempre traumàtiques, ho són doblement si es produeixen a la selva amazònica, anomenada sovint com el pulmó verd del planeta perquè és el bosc tropical més important del planeta, amb una superfície de 5,5 milions de quilòmetres quadrats, que generen el 20% de l’oxigen respirable en la nostra atmosfera. Una destrucció que pot portar-nos a l’extinció si augmenta en un 5%, segons el periodista i ambientalista Alfredo Sikis.
Però el més terrible d’aquests focs és que no es produeixen fortuïtament, sinó que són el producte de dècades de polítiques centrades a reconvertir el bosc primigeni en terra cultivable destinada a la producció de soja –als anys 90, per exemple, va desaparèixer una superfície poblada d’arbres equivalent a la d’Espanya–, que s’han exacerbat en els últims temps fins a arribar a l’onada rècord actual, amb gairebé 74.000 focs des de començament d’any. No són els únics que estan arrasant els boscos del planeta. Com passa en el cas del Brasil, els dirigientes negacionistes de l’emergència climàtica, una mena de, diguem-ne, feixisme antiecològic, elegits sovint partint de programes populistes centrats en la creació de llocs de treball mitjançant l’explotació intensiva dels recursos naturals, ocupen llocs de poder a bona part d’un planeta amb una atmosfera que no entén de fronteres.
En aquesta tessitura, Bolsonaro vol presentar-se com a víctima de les difamacions de poders foscos. Un fum amb què pretén encegar els ulls de les institucions transnacionals, però que ha trobat resposta en les pressions que han exercit diversos països –amb Macron al capdavantd’un grup que amenaçava no subscriure el MercosurMercosur– perquè el Govern brasiler faci alguna cosa més que intoxicar. Perquè ens ofeguem.
