Regles clares per al patinet elèctric

Fa un any, el patinet elèctric va viure un boom que el convertiria en el protagonista de la mobilitat urbana sostenible. Assentat el fenomen, i amb una presència innegable als carrers, s’han fet evidents també algunes de les seves limitacions i dels seus riscos. El descontrol a l’hora d’aparcar-lo el deixa en desavantatge davant els serveis, més fàcilment disciplinables, de moto i bicicletes de lloguer compartit. Els avantatges ambientals, especialment davant el transport públic col·lectiu i la bicicleta, no estan tan clares, i les prestacions empal·lideixen davant les motocicletes elèctriques. Però sobretot inquieta la seva difícil convivència amb el vianant.

L’experiència d’anys de presència de la bicicleta a la via pública està ensenyant lentament a administrar l’espai entorn seu (els 1,5 metres de distància a la carretera, els carrils bici i el veto a les voreres a les ciutats). Però les característiques del patinet elèctric, lleuger, però al mateix temps capaç d’assolir velocitats respectables, fan que allà on no s’ha regulat el seu ús, o on ningú vetlla perquè es compleixi la normativa, s’infiltri entre el trànsit com un vehicle especialment vulnerable i entre els vianants com una amenaça imprevisible. La situació de provisionalitat del Govern en funcions ha impedit que s’aprovi la normativa que l’expulsa de les voreres i limita la seva velocitat màxima. No obstant, continua sent necessària per establir un marc clar que acabi amb la confusió a la qual porta l’existència de normatives locals sovint contradictòries.