Anar al contingut

Guerra comercial

La Xina i els EUA a bufetades, la resta, d'espectadors

FRED DUFOUR

La Xina i els EUA a bufetades, la resta, d'espectadors

Jordi Alberich

La història ens mostra com abans de l'esclat de molts dels grans conflictes, també molta gent pensava que no tirarien endavant

L’últim episodi de la guerra comercial en què s’estan enfonsant els Estats Units i la Xina ve a confirmar diverses tendències d’aquest nou, i confús, ordre que sembla emergir.

En primer lloc, i per si encara en quedava cap dubte, els dos únics grans actors globals són, precisament, els EUA i la Xina. I no només pel pes de les seves economies respectives sinó que, encara més, per ser els únics amb capacitat i vocació hegemònicaEls nord-americans es resisteixen a cedir o compartir el seu lideratge indiscutible, mentre que els asiàtics aspiren a aconseguir-lo. De fet, la gran batalla en què estan embrancats no és tant la comercial com la tecnològica, convençuts que, amb tots els avenços que s’acosten, qui lideri la tecnologia es convertirà en la potència hegemònica.

En segon lloc, estem davant l’eclosió d’efectes no desitjats del procés de globalització econòmica que s’inicia amb la caiguda del bloc soviètic, el 1989, i que s’accelera exponencialment amb l’entrada de la Xina a l’OMC el 2001. El descontentament al món occidental, covat durant anys, va emergint i, sovint, de forma descontrolada. En el cas que ens ocupa, el president Trump ha sabut capitalitzar el malestar dels nord-americans que se senten perdedors en el nou context.

Dictadura política

Al seu torn, una economia tan oberta i global requereix institucions  també globals per a la seva bona regulació i govern. I no és el cas. Haurien de ser aquestes institucions les que assenyalessin que l’estatus de la Xina és insostenible. A aquesta se li va atorgar, en el seu moment, una consideració singular, atesa la seva condició de país en vies de desenvolupament i la seva suposada voluntat per transitar cap a una economia oberta en un marc democràtic. Aquesta singularitat, però, persisteix quan s’ha convertit en una potència econòmica global suportada, en molt bona mesura, en la seva peculiar dictadura política.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Finalment, aquest episodi és d’una naturalesa i intensitat molt preocupant. La barrera aranzelària que han imposat els EUA no és simbòlica, com tampoc l’amenaça xinesa de transitar d’una guerra comercial a una de divises a la qual, de moment, semblen apuntar-s’hi diversos països asiàtics. A més, tot això coincideix amb un moment en què es multipliquen els senyals de desacceleració global. Una dinàmica que pot perjudicar tothom i, de manera destacada, als europeus.

I ja que, precisament, el fet que tots en podem sortir perdent fa pensar que, finalment, les parts no tardaran gaire a arribar un acord assenyat, convindria recordar que aquest argument no sempre ha funcionat. La història ens mostra com abans de l’esclat de molts dels grans conflictes també molta gent pensava que no tirarien endavant. No obstant, la suma de greuges i provocacions va fer que uns i d’altres caiguessin per l’abisme, sense acabar d’entendre com va ser possible. En qualsevol cas, ja que estem en temps de vacances, val més no amargar-se i confiar que la història no es repeteixi. ¡Bon estiu!