Anar al contingut

Acusat d'abusos

Salvar Plácido Domingo

OLIVIA HARRIS

Salvar Plácido Domingo

Matías Vallés

Els apòstols de l'aberració de dir que no es pot dubtar de la versió de les víctimes, les han aixafat en aquesta ocasió. No s'assisteix a una onada de masclisme, sinó de patriotisme

Els mitjans han dedicat una atenció menor als suposats excessos de Plácido Domingo que als presumptes abusos sexuals de Harvey Weinstein,  un il·lustre desconegut a Espanya per molts Oscars que l’adornin. Bona part dels titulars del dia en què es van difondre les acusacions contra el tenor es concentraven en la seva resposta a les dones denunciants, sense haver informat prèviament dels fets. Defensores com Paloma San Basilio o Ainhoa Arteta han gaudit d’un ressò superlatiu. Els apòstols de l’aberració de dir que no es pot dubtar de la versió de les víctimes, les han aixafat en aquesta ocasió. No s’assisteix a una onada de masclisme, sinó de patriotisme. El #MeToo es veu d’una altra manera quan és #míytú.

El document més incriminatori contra Plácido Domingo és el seu ridícul comunicat, en resposta a la informació d’Associated Press. Refugiar-se en un canvi de «regles i barems» és pueril davant de la magnitud del sisme. Era més fàcil consignar que tota persona que ha besat a una altra, ha intentat besar-la. El cantant va haver d’aprendre de Joe Biden, un veterà acusat de comportament impropi. El vicepresident d’Obama va reconèixer que no era adequat fer seure una votant als genolls o fer-li un petó al coll, i de moment ha sobreviscut al capdavant de la llista de demòcrates aspirants a la Casa Blanca. La resposta del tenor s’assembla a la reacció de Morgan Freeman. Ha volgut exercir el seu poder mític, i a Espanya li ha funcionat. El món no pot prescindir de la veu de Déu a la pantalla ni de la veu divina a l’escenari.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Polítics i bohemis tenen molt a aprendre de l’únic col·lectiu professional que pot drogar-se, estafar els ciutadans a través d’Hisenda o incórrer en abusos sexuals sense cap responsabilitat. Són els futbolistes d’elit, que consideren obligatori militar en almenys una de les categories citades. De moment, Domingo també ha trampejat el temporal al seu país, ¿tenim de dret a lamentar que Kevin Spacey no hagi tingut la mateixa sort?