El model de platges: una reflexió necessària

Després de quatre anys de titubejos i de polítiques erràtiques, el ‘top manta’ s’havia ensenyorit de Barcelona i del seu espai públic, en especial del passeig de Joan de Borbó. No obstant, pocs dies després del seu nomenament, el tinent d’alcalde Albert Batlle en va tenir prou amb unes hores per donar la volta a la truita amb un dispositiu específic. No era res més que una qüestió de voluntat política; de voluntat política i de pressió policial. L’alleujament va ser pràcticament immediat. D’aquesta manera Batlle va demostrar que ‘sí es pot’ lluitar contra el comerç il·legal que alguns pretenen desenvolupar a l’espai públic perjudicantcomerciants i restauradors i, sobretot, posant en risc la convivència. Molts vam aplaudir un gest que suposa, sens dubte, una rectificació a temps. 

A pocs metres del passeig de Joan de Borbó, els restauradors que són al capdavant delsxiringuitos de la platja esperen impacients el seu torn: a ells també els perjudica, i molt,la venda ambulant il·legal. La seva impaciència no és gratuïta o capritxosa: fa anys que veuen com els venedors ambulants amplien i professionalitzen el seu negoci. La novetat d’aquest any és el lloguer i venda de para-solslloguer i venda de para-sols. El consistori anterior els va prometre que les coses, aquesta vegada sí, canviarien, però no ha sigut així. 

A més, la temporada de platges, que ja és curta per si mateixa, ho és aquest any encara més a l’haver caigut tan tard la Setmana Santa –costa creure que en una ciutat com Barcelona el Diumenge de Rams continuï marcant l’inici de la temporada. Els xiringuitos van obrir el 14 d’abril malgrat haver sol·licitat avançar el muntatge i l’obertura. Hi tenien motius: durant febrer i març les platges es van omplir d’usuarises van omplir d’usuaris cada cap de setmana, animats per les temperatures d’un hivern tan poc hivernal. ‘Com un dia d’estiu’ va ser el titular amb què aquest diari es va referir a aquest fet. Atès que la raó de ser dels xiringuitos és prestar un servei als banyistes i altres usuaris, el lògic hauria sigut permetre el seu funcionament ja des del mes de març. L’ajuntament s’hi va negar ‘de facto’. Paradoxes de la vida, els núvols i les pluges van ser una constant durant els mesos d’abril i maig. 

Balanç descoratjador

Notícies relacionades

La venda ambulant il·legal es desborda a les platges de Barcelona

¿Ets incapaç d’imaginar una platja o recordar una foto? Tens afantasia, ceguesa de ment:

Així doncs, quan es publiquen aquestes línies la temporada del 2019 ja està molt avançada. El balanç és descoratjador. Sembla que l’intent dels restauradors perquè l’oferta i el servei als xiringuitos siguin de qualitat és una lluita contra els elements. També contra el govern municipal, que es continua tancant en banda a arribar a acords que impliquin millores en el servei. Després de dues temporades de prova, el nou model de platges instaurat el 2018 (menys xiringuitos, menys para-sols i més espais per a la venda ambulant il·legal) s’ha demostrat molt imperfecte. 

L’inici del curs polític al setembre serà el moment d’abordar la necessària reflexió que exigeix la situació actual i futura. És a les nostres mans i en mans del govern municipal que les platges es continuïn deteriorant o que s’aposti d’una vegada per sempre per la qualitat.